El de dalt, a l'esquerra

We're playing those mind games together
Lennon

La ciutat de línies verticals no projecta únicament edificis d'oficines i d'apartaments apuntant el tiralínies cap al cel. L'illa és petita —la camines d'una banda a l'altra, del riu de l'est al Hudson, en un no-res, sobretot per sota de Houston— i superpoblada i, la manca d'espai es fa evident a cada cantonada. La major part dels novaiorquesos i dels forasters (de New Jersey, Long Island i Upstate New York) que en rush hour solquen la ciutat de punta a punta per anar a treballar al matí i tornar a casa al vespre —el que aquí en diuen commute—, ho fan sota terra, amb subway, Metro North, PATH o Long Island Rail Road. Pocs són els que es mouen per la ciutat, per l'illa, amb cotxe. Els reis sobre rodes, amb el permís dels patinadors molsuts de Central Park a l'estiu, són els cabs, de color groc fotogènic; amb quatre pinzellades d'ambulàncies i dos pessics de camions i furgonetes de repartiment. Cotxes, pocs. Molts són aparcats, adormits durant la setmana esperant ser despertats en divendres quan toqui fugir de la ciutat. Una ciutat que a banda d'apilar oficinistes (imatge de L'Apartament de Billy Wilder) i ciutadans en gratacels trencacolls, desa els cotxes un a sobre l'altre.