diumenge, 13 de maig del 2007

Ordinary, 1969

Calder

Fa dies que la primavera omple tots els espais d'entre les línies verticals de la ciutat. Els dies són més llargs i blaus. Els restaurants són plens de gent, com sempre, però ara de portes enfora: amb els batents oberts al carrer i les taules sobre el paviment de les voreres. I les nits són suaus i propicien les passejades.

Si a això li sumem que els concerts d'aquesta setmana eren al Town Hall, del carrer quaranta-tres amb la sisena, i al Radio City, de la sisena amb el carrer cinquanta, l'equació és complerta i el passeig de tornada a casa inevitable.

El trajecte discorre per una midtown de carrers deserts a aquesta hora de la nit i edificis d'oficines desangelats. M'agradar passejar per Nova York i tenir aquesta sensació irreal que en sóc el sol habitant. Ocasionalment, trobo algú que plega de treballar enllà de la mitjanit i surt al carrer des del vestíbul desert d'un gratacels. El miratge de la solitud el trenquen també els yellow cabs que pugen i baixen per Park Avenue.

Aquí, entre els carrers cinquanta-dos i cinquanta-tres, hi ha el Seagram Building, l'icònic gratacels que Ludwig Mies van der Rohe va construir a finals dels anys cinquanta. Amb aquest edifici, l'alemany va establir un patró arquitectònic que s'empraria posteriorment, amb més o menys èxit, en molts altres gratacels de la ciutat: el Seagram Building s'allunya de Park Avenue i a davant deixa pas a una plaça oberta a la ciutat (a privately owned public space).

M'aturo a la Seagram Building Plaza i m'entretinc observant els jocs de formes que fan l'aigua i la llum i com un vent lleuger es fica dins l'estructura de Calder que hi descansa al bellmig: fins al dos de juny.

8 comentaris:

  1. Ara la llum a Nova York deu ser magnífica, oi?

    ResponElimina
  2. Cert! ho és de debò. Aquest capvespre hem estat passejant pel Governor Nelson A. Rockerfeller Park a Lower Manhattan, al costat d'on hi havia el World Trade Center, amb el Hudson de teló de fons i la posta de sol rere l'skyline de New Jersey. Una llum magnífica.

    --

    La veritat és que ja toca un post sobre La Llumanera. Massa que l'he anat posposant. A veure si m'hi poso aquesta setmana.

    --

    Quina és la teva relació amb la ciutat?

    ResponElimina
  3. Quina enveja... m'encantaria ser-hi!

    --

    Espero aquest post amb candeletes!

    --

    Sóc un simple enamorat de la ciutat. He tingut la sort de visitar aquest país i NY em va atrapar...
    California, el Gran Canyon, Nova Orleans, Florida, Utah, Nevada, Arizona... un gran país, però com Nova York no hi ha res :)

    ResponElimina
  4. Calder, mestre de mestres. Només per veure un dels seus mòbils paga la pena anar a qualsevol ciutat. La font de mercuri de la Fundació Miró és una altra maravella que a alguns ens queda més aprop.

    ResponElimina
  5. La font de mercuri de la Fundació Miró a Barcelona era una de les moltes coses que em tornaven boig ja de ben petit d'aquest museu... i el sostre de la sala d'actes amb el mural amb les marques de les mans i peus de Miró empastifades de pintura...

    ResponElimina
  6. has anat mai a fer un còctel allí???

    ResponElimina