dimarts, 29 de maig de 2007

Tardes de parc

Alice

És dilluns, Memorial Day, i fa una xafogor considerable. En una tarda com aquesta, ja fa un any, vaig pujar per primer cop i únic a l'Empire State Building; en un dia de visibilitat penosa i amb una gran tempesta que s'acostava cap al colós des del nord, des de Harlem. Va ser llavors que, per primer cop i únic, vaig veure ploure cap amunt.

El sol comença a caure per l'oest quan m'endinso al Parc (amb majúscula), i encara ens queden gairebé dues hores de claror. Central Park té una infinitat de racons meravellosos per assaborir. Ara al capvespre, amb l'estiu a la porta, el meu racó predilecte és la terrassa del cafè de la Kerbs Memorial Boathouse, davant de l'estany que rep el nom de Conservatory Water. La tarda transcorre tranquil·la al costat de l'estany. L'aigua és buida de velers teledirigits.

A l'oest, hi reposa una escultura de Hans Christian Andersen que, els dissabtes al matí explica contes a la canalla. Al nord, s'hi amaga l'Alícia de Lewis Carroll, dissenyada per l'escultor, dibuixant i cartellista català exiliat a Nova York, Ferran Teixidor, i realitzada per un altre pintor i escultor català, Josep de Creeft. A l'est, hi ha la terrassa i el cafè. És aquí on em trobareu, amb un bon llibre i una beguda refrescant, contemplant tots els tons de la tarda.

4 comentaris:

  1. continues sent un "sinverguenza"...
    petonets

    ResponSuprimeix
  2. Una d'aquestes tardes al parc a prop del llac a veure si trobes al "That Guitar man from Central Park"... I'll be standing by the lake... deia en una cançó.

    www.thatguitarman.com

    Petons!

    aina.

    ResponSuprimeix
  3. jo encara el conec poc, el cantral park. Sempre que hi passo, tinc ganes de trobar una terrasseta. Veig molts quiscs de begudes i gelats al perímetre del parc, però en els meus recorreguts per l'interior (que, ho reconec, han estat molt pocs) mai he trobat un quiosc amb unes tauletes. I mira que em venia de gust! Ja intentaré trobar aquest del que parles.

    ResponSuprimeix
  4. abelleta:
    t'he d'escriure, ho sé!

    aina:
    És veritat, ja no me'n recordava que me'n vas parlar. Hauré d'anar a veure si el trobo.

    pere:
    És fàcil trobar-lo. Tal com entres pel carrer 72, des de la cinquena avinguda, gires a mà dreta i el camí va baixant fins a que arribes al Conservatory Water. També hi ha un altre cafè (crec que una mica més tocat i posat) a la Boathouse del The Lake.

    ResponSuprimeix