dimarts, 12 de juny de 2007

Afrobeat

Malcolm X Blvd

Avui, tornarem enrere al temps. Rarament pujo a Harlem. I no és per cap sensació ancorada a la por —perquè el barri no és ni un reflex del que va ser—, sinó simplement per costum. En qualsevol ciutat, t'acabes tatuant una rutina a la pell; i la meva, a Nova York, la formen East Village, LES i Williamsburg. A banda del meu estimat Upper East. De Harlem, n'he freqüentat alguns cops El Barrio (l'East o Spanish Harlem) —per proximitat amb el 6 Train (és allò de l'est i l'oest irreconciliables)—, i els Washington Heights, per amistats que hi viuen. També hi vaig viure, a Harlem, durant una setmana, ara fa dos anys; però era prop dels verals de Columbia University i això, ja de per sí, desnaturalitza el barri.

Deia que tornarem enrere al temps, perquè fa unes setmanes, en un dels múltiples i pantagruèlics sopars que vam celebrar per constituir, inaugurar i reinaugurar aquesta mena d'associació de malfactors i societat gastronòmica coral que no acaba d'arrancar, vaig tenir ocasió de trepitjar Harlem. Harlem de debò. El que hi ha més amunt de Central Park North. On les avingudes Manhattianes perden el número per adoptar els noms de prohoms de la comunitat afroamericana com Malcolm X (Sisena), Adam Clayton Powell Jr (Setena), o Frederick Douglass (Vuitena). Tot i que el barri encara no ha entrat de ple en un procés de gentrificació, com altres zones de la ciutat, el caràcter senyorial de la majoria dels edificis —que recorda els del Village— presagia una revitalització i l'inevitable i conseqüent encariment dels lloguers. En tornarem a parlar d'aquí a cinc anys.

I és en un tram del carrer 116, entre els bulevards que duen el nom del primer afroamericà que va ocupar un lloc destacat al Congrés, i el d'un dels abolicionistes més importants del segle XIX —el Lleó d'Anacòstia—, que es troba un petit restaurant africà ben autèntic. Descobert per un amic que hi havia viscut aprop, el restaurant no té cap més pretensió que servir el menjar a la comunitat de l'Àfrica de l'oest que hi ha establerta al barri, i que s'hi congrega per a fer petar la xerrada, fer una partida o una pregària. Barreja de llengües africanes, colonials i àrab. I sabors familiars, com el d'unes bones costelletes de xai (o corder, per a fer els honors a algunes de les comensals). Què bé que vam sopar aquella nit, golafres!

14 comentaris:

  1. m´agrada + els carrers amb nom^-^ i axo de la posta de sol a ny ...jeje quedes de mort al explicar-ho XDDDDD



    tenia un fotiner de feina i no he pogut ni mirar blogs, snif snif ara tinc unes mini vacances de..1.23 min ,aixi q aprofitarem per llegir la llumera

    ResponElimina
  2. Torno a fer-te el primer comentari del dia. Que bo que deu ser aquest restaurantet de Harlem. Umm!! Ens hi hauràs de portar la primavera de l'any que ve. A més així coneixerem Harlem, perquè només coneixem l'original holandès i una miqueta el Barrio. Tampoc no coneixem Columbia, ara que hi penso.

    ResponElimina
  3. El Bill Clinton no hi te el despatx?

    Jo vaig anar a una missa al Harlem i va ser impressionant.

    Erem quatre blanquets en mig d'una multitud totalment entregada i emocionada amb el culte i puc ben dir que l'emoció s'encomanava.

    Va ser de les millors experiències a Nova York...

    ResponElimina
  4. Quan vaig viure a NY tenia un amic que vivia al Joey Ramone Street.
    Em feia una enveja això... vull dir, no el fet de viure-hi, sinó el fet d'estar a una cultura que homenatja als seus poetes més maleïts, malgrat fossin punks o rockers!
    Sempre he pensat que la grandesa d'Amèrica es basa en tractar bé als seus... (vaja anava a posar herois, però millor ho deix en blanc i que algú, si ho vol, acabi la frase).
    :)

    ResponElimina
  5. golafre anomima14 de juny, 2007 11:00

    xulles, cous-cous, peix a la brassa i suc de baobab!

    Tornarem.

    ResponElimina
  6. Doncs a mi m'agraden aquestesta dinàmica d'inauguracions-reinaguracions..! De moment ens anem atipant!

    ResponElimina
  7. Xulleta golafre diu.....
    encara ens queden moltes coses per tastar i satisfets fer-li un homenatge al primer botó.
    Que millor que untar-se i xuplar-se els dits.....

    ResponElimina
  8. <a href="http://free-metro-pcs-ringtones.blogspot.com">Free Ringtones</a>02 de setembre, 2007 18:31

    nice blog!

    ResponElimina
  9. <a href="http://buy-viagra2007.blogspot.com">buy viagra</a>03 de setembre, 2007 21:42

    nice blog!Nice information

    ResponElimina
  10. <a href="http://buy-levitra--ooz.blogspot.com">Levitra</a>04 de setembre, 2007 10:23

    :-) ochen\' zaebatyj blog!

    ResponElimina
  11. <a href="http://medicsshop.com">AlexF</a>05 de setembre, 2007 13:19

    Thank You! Very interesting article. Do you can write anything else about it?

    ResponElimina
  12. <a href="http://tobacco-smoke-shop.blogspot.com">AldenPatel</a>06 de setembre, 2007 05:40

    ery interesting blog, you say. I agree with you!

    ResponElimina
  13. <a href="http://search.cnn.com/search?query=site:cialis-online-2007.blogspot.com?cialis_online.html">Anonymous</a>09 de setembre, 2007 20:01

    Keep up the great work. It very impressive. Enjoyed the visit!

    ResponElimina