Afrobeat

Avui, tornarem enrere al temps. Rarament pujo a Harlem. I no és per cap sensació ancorada a la por —perquè el barri no és ni un reflex del que va ser—, sinó simplement per costum. En qualsevol ciutat, t'acabes tatuant una rutina a la pell; i la meva, a Nova York, la formen East Village, LES i Williamsburg. A banda del meu estimat Upper East. De Harlem, n'he freqüentat alguns cops El Barrio (l'East o Spanish Harlem) —per proximitat amb el 6 Train (és allò de l'est i l'oest irreconciliables)—, i els Washington Heights, per amistats que hi viuen. També hi vaig viure, a Harlem, durant una setmana, ara fa dos anys; però era prop dels verals de Columbia University i això, ja de per sí, desnaturalitza el barri.

Deia que tornarem enrere al temps, perquè fa unes setmanes, en un dels múltiples i pantagruèlics sopars que vam celebrar per constituir, inaugurar i reinaugurar aquesta mena d'associació de malfactors i societat gastronòmica coral que no acaba d'arrancar, vaig tenir ocasió de trepitjar Harlem. Harlem de debò. El que hi ha més amunt de Central Park North. On les avingudes Manhattianes perden el número per adoptar els noms de prohoms de la comunitat afroamericana com Malcolm X (Sisena), Adam Clayton Powell Jr (Setena), o Frederick Douglass (Vuitena). Tot i que el barri encara no ha entrat de ple en un procés de gentrificació, com altres zones de la ciutat, el caràcter senyorial de la majoria dels edificis —que recorda els del Village— presagia una revitalització i l'inevitable i conseqüent encariment dels lloguers. En tornarem a parlar d'aquí a cinc anys.

I és en un tram del carrer 116, entre els bulevards que duen el nom del primer afroamericà que va ocupar un lloc destacat al Congrés, i el d'un dels abolicionistes més importants del segle XIX —el Lleó d'Anacòstia—, que es troba un petit restaurant africà ben autèntic. Descobert per un amic que hi havia viscut aprop, el restaurant no té cap més pretensió que servir el menjar a la comunitat de l'Àfrica de l'oest que hi ha establerta al barri, i que s'hi congrega per a fer petar la xerrada, fer una partida o una pregària. Barreja de llengües africanes, colonials i àrab. I sabors familiars, com el d'unes bones costelletes de xai (o corder, per a fer els honors a algunes de les comensals). Què bé que vam sopar aquella nit, golafres!