diumenge, 17 de juny de 2007

The Armando Perez Community Center

Wake up Loisaida, defend what’s yours, Wake up Boricua, defend what’s yours!
— Armando Pérez



Dissabte a la tarda, Stanton Street, Lower East Side (LES).

Des de l'interior del restaurant on som, sentim una fressa de banda de músics, que entona les primeres notes del Crazy In Love, popularitzat ja fa uns anys per la bella Beyoncé. Paguem, sortim escopetejats —els seguim—, i els demano un full volant per a saber de què va la cosa. Tenim el temps just, perquè ens esperen per una visita guiada al Tenement Museum: un viatge al temps, cap al febril Lower East Side de finals del dinou. Em guardo el full volant a la bossa, i apretem a córrer, ara sota la pluja, pels carrerons de LES, per a no fer tard a la cita.


Diumenge al vespre, a casa, Upper East Side
.

Esgotat, després d'un cap de setmana intens. Buido la bossa i trobo el full volant rebregat...

El 3 d'abril de 1999, a l'exterior dels Ravenswood projects de Queens, Armando Pérez, activista social, fou assassinat per venedors de droga contraris als seus esforços per deslligar els projects, i la comunitat sencera, del control de les bandes.

Armando Pérez, nascut a Puerto Rico, va créixer al Lower East Side de Nova York. El barri, a la dècada dels seixanta havia absorbit part de les onades migratòries de porto-riquenys (La Gran Migración), que es van afegir al melting pot d'un Lower East Side, bressol d'immigrants jueus centre i est-europeus i xinesos. Un Lower East Side, estigmatitzat de sempre per la pobresa i l'oblit. Pérez, juntament amb altres joves que havien format part de bandes, es van proposar canviar les condicions de vida del barri. S'autoanomenaven The Real Great Society i, més tard, CHARAS, acrònim dels noms dels fundadors: Carlos "Chino" García, Armando Pérez, i Robert i Angel Nazario. Van ser cabdals per a l'establiment dels primers community gardens (jardins comunitaris, que encara ara poblen aquesta zona de la ciutat), del centre dramàtic de la University of the Streets, i del primer centre de reciclatge del Lower East Side. Des de CHARAS van ajudar a obrir una mútua de crèdit local, al desenvolupament d'energia solar per a usos urbans i d'un programa d'habitatge social modèlic.

El 1979, Armando Pérez i altres membres de CHARAS van recuperar l'edifici de l'escola pública 64 (PS 64), al 605 del carrer 9 est. L'edifici, de començaments de segle vint, feia anys que estava en desús i havia esdevingut un amagatall i lloc de venda per a traficants. Amb l'ajut de fons federals, estatals i municipals, i d'altres organitzacions veïnals, l'antiga escola va ser reoberta com a CHARAS/El Bohio Community and Cultural Center. El centre oferia a la comunitat del barri, eminentment humil, espais de reunió, assistència tècnica, programes de formació, espais per a assajar, programes extra-escolars, cursos i tallers. En els seus més de vint anys d'existència, de 1979 a 2001, a CHARAS/El Bohio —fidels al seu leitmotiv de doing more with less— s'hi van realitzar més de sis-cents programes d'activitats: teatre, lectures de poesia, cinema, concerts, tallers, exposicions, festivals, colònies, festes. Més de cinc-centes associacions veïnals van utilitzar-ne l'edifici, que va esdevenir un centre de referència nacional i internacional pel que fa a les arts i a l'activisme socials.

Malgrat l'èxit del centre social, el 1996, The City of New York Department of Citywide Administrative Services va comunicar a CHARAS la seva intenció de posar l'immoble a subhasta pública i vendre'l al millor postor. CHARAS va intentar negociar amb l'administració, però cap de les seves propostes de compra va rebre una resposta positiva, i després de dos anys de protestes, recollida de signatures, tramesa de cartes i altres tipus de manifestacions, CHARAS/El Bohio Cultural and Community Center va ser adquirida per la immobiliària Gregg Singer per 3.15 milions de dòlars. A partir de l'adquisició, el nou propietari va batallar per fer-ne fora els usufructuaris, fins a que el 27 de desembre de 2001 ho va aconseguir, i el centre cívic va ser desallotjat. Des de llavors, l'edifici resta en desús i s'ha anat deteriorant.

Des de finals del 2004, i gràcies a la pressió veïnal i a la feina de diversos líders del districte i membres del consell, i congressistes i senadors locals, s'ha aconseguit que l'ajuntament aprovi l'obertura de nou, a l'antiga PS 64, d'un centre cívic que durà el nom d'Armando Pérez, com a homenatge pòstum a l'activista social, líder del districte, i director artístic de l'antic CHARAS/El Bohio Community & Cultural Center, que fou assassinat el 1999.

El cercavila que ens vam trobar era per a donar suport a la creació de The Armando Pérez Community Center al seu lloc original, allà on durant vint anys hi havia hagut el CHARAS/El Bohio, i per a recordar als edils electes el seu compromís amb la reobertura.

Cap comentari:

Publica un comentari