skip to main |
skip to sidebar
La darrera parada He sentit a dir que tot està perdut que res no ho pot canviar que ja no hi som a temps [però no ho crec]. He cercat en les veus de la nit silencis plens de tu instants on la teva absència m'omple el repòs. Deixa-ho tot, corre ben lluny fuig d'aquí, jo et cercaré et trobaré en aquest indret on l'amistat ho és tot. Vull veure't somriure altra vegada donar-me la vida i esperances en nits d'insomni forçat perduts en un tren [no sabem on va]. La darrera parada és un món fosc, negre i cruel botxins, franctiradors esquinçant ingenuïtats. No es pot creure en rius de sang ni viure l'angoixa i la por del plor no se'n pot fer la vida sigues forta i jo ho seré. Per això t'he estimat [i m'he perdut] en aquest mar de dolça confusió on el guiatge és la teva tendresa.
Ei, i qui és aquest anònim? Que ets tu potser?
ResponEliminaNo hi ha dubte... quin crack!!!
ResponEliminaEi soc la pocavergonya...
ResponEliminaNomes he llegit la lletra de la canço i ara tinc unes ganes de sentir-la...
Fins despres!!!!
no deixes de sorprendre'm.
ResponEliminaQue be sona.....
L'escolte una vegada i un altras mentre em pose al dia amb les teues peripècies a la ciutat de les línies verticals.
Aquest llumenera és una caixa de sorpreses!
ResponEliminaMolt bé!
A veure si al llibre i al DVD encara hi haurem d'afegir un CD... :-)
ResponEliminaper quan el concert?
ResponEliminalaura_coll
nice tune!
ResponEliminathe last verse says it all...