dijous, 14 de juny de 2007

La darrera parada



La darrera parada

He sentit a dir que tot està perdut
que res no ho pot canviar
que ja no hi som a temps
[però no ho crec].

He cercat en les veus de la nit
silencis plens de tu
instants on la teva absència
m'omple el repòs.

Deixa-ho tot, corre ben lluny
fuig d'aquí, jo et cercaré
et trobaré en aquest indret
on l'amistat ho és tot.

Vull veure't somriure altra vegada
donar-me la vida i esperances
en nits d'insomni forçat
perduts en un tren
[no sabem on va].

La darrera parada és un món
fosc, negre i cruel
botxins, franctiradors
esquinçant ingenuïtats.

No es pot creure en rius de sang
ni viure l'angoixa i la por
del plor no se'n pot fer la vida
sigues forta i jo ho seré.

Per això t'he estimat
[i m'he perdut]
en aquest mar de dolça confusió
on el guiatge és la teva tendresa.

8 comentaris:

  1. Ei, i qui és aquest anònim? Que ets tu potser?

    ResponElimina
  2. No hi ha dubte... quin crack!!!

    ResponElimina
  3. Ei soc la pocavergonya...
    Nomes he llegit la lletra de la canço i ara tinc unes ganes de sentir-la...
    Fins despres!!!!

    ResponElimina
  4. no deixes de sorprendre'm.
    Que be sona.....
    L'escolte una vegada i un altras mentre em pose al dia amb les teues peripècies a la ciutat de les línies verticals.

    ResponElimina
  5. Aquest llumenera és una caixa de sorpreses!
    Molt bé!

    ResponElimina
  6. A veure si al llibre i al DVD encara hi haurem d'afegir un CD... :-)

    ResponElimina
  7. per quan el concert?

    laura_coll

    ResponElimina
  8. nice tune!

    the last verse says it all...

    ResponElimina