Divendres de Llumanera: Una empresa ianqui

Vol. IV / Nova York / Juliol de 1878 / Núm. 39

Una empresa ianqui

La inventiva d'aquesta gent és fabulosa. Allò que ells no pensen, no discorren o no inventen ja es pot dir que no val tres sous. El que és més admirable és que per ells és el mateix pensar una cosa que... paf! ja està feta. Temorosos que un altre els prenga la idea i la pose en planta abans que ells, primer fan la cosa i després la diuen.

La primera notícia que tingué lo públic que es volia fer un teatre flotant per a fer-hi funcions d'estiu tot caminant pel riu Hudson fou lo anunci de la inauguració de dit teatre. És aquest una embarcació construïda de manera que l'escena és a la proa i les cadires per al públic estan posades en files de través del vaixell. Com que aquest és remolcat per un vaporet de riu no hi ha pals ni res que impedeixi la vista dels espectadors.

No els dic què fresc que deu ser aquest teatre, puix tot al voltant ni hi ha més que columnetes que sostenen la coberta, i aquesta està destinada a balls! Mentre els espectadors miren la funció, se senten les brises del riu, i mentre se sent cantar o tocar la música, es mira el panorama que presenten les vores del riu Hudson.

Hi ha funció de tarda i funció de nit: lo teatre atraca al moll, pren los passatgers, comença a caminar riu amunt i s'aixeca lo teló. Quan s'acaba la funció, lo vapor ja ha tornat de l'excursió i torna a atracar al moll per a desembarcar-hi els passatgers.

A l'Havana i a Barcelona podria fer-se l'experiment d'un teatret que funcionés al port... però, qui s'atrevirà a fer-lo?