dilluns, 30 de juliol de 2007

Lloança primera: "pernil del bo"

Pa amb tomàquet

L'exili té aquestes coses. L'arribada d'un paquet de Barcelona l'esperes amb candeletes. Saps per endavant què conté; uns quants encàrrecs i alguna sorpresa. El contraban habitual de jabugo segellat al buit i amb camuflatge de documents classificats. Llibres i discos en bella llengua del Llemosí. I alguna peça de roba de la mare, perquè el fill no passi fred a l'estiu novaiorquès.

La primera de les lloances d'aquesta setmana la dedico a la part comestible del contingut de la caixa. La nostàlgia en forma de làmines d'un color robí lluent enrivetades amb traços de greix. Encenalls excelsos pels sentits. Un zenit gastronòmic, que ha estat devorat sense cap mena de contemplacions, i acompanyat per una sucosa truita de patates i un no menys celestial pa amb tomàquet.

Tot i que el libanès de la cantonada també trafica i et pesa pernil i paper pel mateix mòdic preu —fent-me venir a la memòria una anècdota del meu avi (el del cinema del capdavall de La Rambla) que un altre dia ja contaré—, l'arribada de "pernil del bo", en una tramesa com la de divendres passat, sempre és rebuda com una festa. Visca la nostàlgia.

4 comentaris:

  1. una de les coses que te el pernil bo es que un cop l'has provat, no pots tornar enrera...no en pots comprar un a 1,78Euros a qualsevol super. si o no?
    i es una putada!!!

    bon profit!

    ResponSuprimeix
  2. 1,78€??? On, on?

    Aquí el més barat que trobes és a sis dòlars el quart de lliura (uns cent grams). I és un país correcte, però res de jabugo.

    ResponSuprimeix
  3. Espero que hagis assaborit tant aquest pernil com el bon rollo que desprèm la fotogtrafia que utilitzes pel post.

    I el mateix dic pels discs i llibre en bella llengua llemosí ;-)

    Quina gana!!

    ResponSuprimeix
  4. totalment d'acord amb el que escrius nin....

    ResponSuprimeix