dissabte, 21 de juliol del 2007

''Do you realize if you get pregnant,
this will be the closest to real work I've ever done?''

Fa molts i molts anys, en un reialme ben llunyà hi regnava un sobirà ple de bonhomia que era venerat per tots els seus humils súbdits. Se l'estimaven tant que li regalaven vaixells i palaus, i viatges a tort i a dret; i a l'hivern, fins i tot, vacances blanques a la muntanya, i a l'estiu, vora mar, per tal que s'esbargís i reposés dels esforços que li suposava dur les regnes del reialme (i el pes de la corona al cap).

Eren tan grans els esforços que feia i tan excelses les seves capacitats, que el monarca va sumir el reialme en un estat de summa felicitat. I ja se sap que d'un estat de felicitat a un estat de bona esperança hi ha només un pas. La lletra d'aquesta cançó la tenien ben apresa els plançons del sobirà que aviat es posaren a procrear com a conills i a procurar una descendència nombrosa. Els súbdits sumits, encara més, en dosis extres de summa felicitat els regalaren bodes i banquets i comunions fastuoses, sense sospitar que tanta summa felicitat no podia durar per sempre i que, tard o d'hora, deixaria d'omplir vinyetes de paper cuixé, i passaria a engreixar la versió 2014 d'un Big Brother redux edició successòria (iutubejat, això si). Que això de tenir fills és una cosa molt seriosa! Tot i que ara arribin amb un cabàs dessota el braç amb dues mil cinc-centes monedes amb l'efígie del monarca, i per molt que algun súbdit díscol i de llapis àgil vulgui satiritzar la realitat.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, a l'ombra de l'Olmo aquest conte s'ha fos.

12 comentaris:

  1. anem-se preparant per quan el pare falti

    salut i república !!!

    ResponElimina
  2. 21 anys que no segrestaven una publicació a la monarquia bananera espanyola (cosa que vol dir que no hi ha res de nou al Regne d'Espanya). Impressionant. ¿N'han dit alguna cosa per aquí, miq? (Com que en tinc dos exemplars, si vols, te'n guardo un.) Ciao, des de la Masó.

    ResponElimina
  3. jroca,
    té la mà maria - reus,

    Visca!

    marcel,
    Òndia, sí, guarda-me'l! Moltes gràcies!

    Ahir va sortir al New York Times... però costava de trobar: Spain Magazine Pulled for Royal Cartoon.

    Una abraçada des de NY.

    ResponElimina
  4. ¿Vols que te'l guardi o te'l faig arribar? Ja me'n diràs alguna cosa (mbanus@tinet.cat). Una abraçada des de la Masó.

    ResponElimina
  5. Acabo de llegir a vilaweb.cat que ahir al vespre la Fiscalia General de l'Estat va obligar a tancar el web d'El Jueves, eljueves.es (ara ja no s'hi pot accedir). El ZP primer es dedicà a retallar l'Estatut i ara la llibertat d'expressió. ¡Visca el socialisme espanyol! [Aquí hem proclamat la República de la Masó, vist que la resta s'entretenia massa a demanar la independència.]

    ResponElimina
  6. sí, noi. Si no fos tan greu el fons, faria riure i tot. Imagina't, segrestar una revista per una conya així...i què no han de fer quan es falti a l'honor "polític" de la qüestió? O als pilars bàsics de l'estat?

    ResponElimina
  7. Vinga, que avui portaré la contrària...

    Per xocant que sembli, el Codi Penal diu el què diu. Si ens el llegissim bé hi ha coses que fan esfereïr, però o respectem la llei o aleshores sí que seríem una república bananera. El què toca és canviar la llei, i no fer (perdona Marcel) demagògies fàcils respecte el socialisme espanyol enllaçades una mica "COPErament".

    I acabo. Per mi que el fiscal de torn en el fons és un republicà convençut. O això o un inútil, perquè ja em direu què ha aconseguit en realitat...

    ResponElimina
  8. defak,

    Si, però per molt que s'apliqui la llei... com es demostra que els de la portada són qui diu que són el fiscal o el jutge? Més enllà d'una suposada similitud, enlloc hi ha noms o referències que demostrin que la caricatura conté una semblança monàrquica. Ni tan sols el suposat hereu duu l'uniforme que el delataria.

    ResponElimina
  9. defak,

    1) Demagògia vol dir: "1. Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal•laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi. 2. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud". Vistes aquestes definicions del DIEC, trobo poc precís que em tractis de demagog, perquè en cap cas cap d'aquelles definicions no es pot aplicar en cap punt de la meva intervenció. Mala llet sí que n'hi ha, però penso que és (deixant de banda quan podem votar) un dels pocs recursos a què podem recórrer els ciutadans quan els governants de debò ens fan emprenyar, i ara els governants de debò són els socialistes espanyols (els que, per exemple, poden retallar—gràcies a una llei espanyola que mai dels mais els catalans no podrem canviar—un estatut aprovat pel 90% dels parlamentaris catalans).

    2) Ben altrament, si retornem a la primera definició, sí que constato molta demagògia en els socialistes espanyols quan, per exemple, neguen, als socialistes catalans d'ERC, fer públics els comptes de la casa reial, uns comptes que surten de la teva butxaca, de la meva... i que, amb tot, no podem saber per a què serveixen exactament quan són a la butxaca dels borbons (¿o és que potser hi ha una llei espanyola que prohibeix saber-ho?).

    3) Estic totalment d'acord amb el miq. Si hem de ser tan escrupolosos a l'hora d'acceptar que segrestin una revista (ep, ho diu la Llei espanyola), siguem també escrupolosos a l'hora d'identificar uns ninots amb el príncep i la princesa: ¿realment podem acceptar que hi ha una llei que pot determinar que efectivament AQUELLS ninots SÓN el príncep i la princesa?

    4) Per mi, la qüestió és que s’ha comès un greu atemptat a la llibertat d’expressió i els responsables polítics són únicament els socialistes espanyols, perquè són els que ara governen. Que això potser només ho pensem quatre, potser sí; però espero que se’ns respectarà que ho puguem pensar (i de pas que no se'ns associarà amb una cosa com la COPE).

    Una abraçada des de la Masó.

    (defak: t'he contestat secament, però em sabria greu que pensesis que m'he enfadat. Una altra abraçada)

    ResponElimina
  10. Quan ja havia penjat l’anterior intervenció, llegeixo a l’Avui: “En relació al segrest de la revista [El Jueves], la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha advocat avui per un replantejament de la figura del segrest de publicacions, ja que considera que està "ancorada" en el passat. Fernández de la Vega s'ha mostrat a favor d'aquest replantejament en el col•loqui posterior a la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum al demanar-li una precisió sobre la posició del Govern al voltant del segrest de l'últim número del setmanari El Jueves.”

    En aquest cas a Fernández de la Vega li dono tot el meu suport i més tenint en compte que ella pot influir perquè la llei espanyola en aquest punt canviï. Esperem que de la Vega vagi una mica més enllà i ajudi a modificar la llei de manera que una revista, per publicar unes caricatures, no pugui ser perseguida mai més.

    Una abraçada des de la Masó.

    PS: Perdoneu que us hagi emprenyat tant amb aquest assumpte. D’ara endavant prometo fer intervencions ben diferents.

    ResponElimina
  11. Aquí tothom pot fer intervencions de tot tipus i (per sort) no li aplicarem cap llei ni el censurarem.

    Jo també crec que s'haurien de fer públics els diners que destinem a la casa reial. I, probablement, més d'un monàrquic es faria republicà.

    No crec que s'hagi de fer responsable al govern espanyol d'aquesta qüestió. Crec que, simplement, respon a aquestes estructures de l'estat centralista i amb tocs d'antic règim que encara perduren, governi qui governi. I en el cas del sistema judicial encara hi ha molts jutges que interpreten el codi penal de la manera més restrictiva possible en temes com aquest. Independentment que també considero que s'hauria de modificar el codi penal en aspectes com l'ultratge a la bandera, als membres de la casa reial, etc.

    ResponElimina