dilluns, 2 de juliol del 2007

In case you don't know I'll be the wind

Warhol's House (2)

Everybody will be world-famous for fifteen minutes.
—Andy Warhol

I sí. Camí de casa, des del parc, o camí del parc, des de casa, ensopego sovint amb el número cinquanta-set. De fet, quan en la meva primera visita a Nova York hi vaig ensopegar per casualitat i per primer cop, no hagués imaginat pas que acabaria vivint al mateix carrer on es troba situada aquesta casa. Suposo que l'estil arquitectònic de l'edifici és el que aquí en diuen Greek Revival; i em recorda llegerament les cases de Washington Square North, amb les quals comparteix el maó vermell i les columnes de l'entrada. Sempre m'ha fet gràcia que pel simple fet d'incloure-hi un parell de columnes amb capitells jònics, la cosa ja prengui categoria hel·lènica. Però, ja se sap, com dèiem ahir, això és l'Upper East Side. I és que en aquesta casa hi va viure des de 1974 fins a la seva mort, l'artista i figura central del pop art Andy Warhol. Ara que fa quaranta anys de la publicació del disc The Velvet Underground & Nico, quan hi passo per davant, no puc sinó taral·larejar les primeres estrofes d'I'll Be Your Mirror. I, per als amants de les casualitats, la casa és al número cinquanta-set del carrer i... Però bé, Warhol morí als cinquanta-vuit i no cal tampoc ser supersticiosos.

3 comentaris:

  1. The rain and the sunset,
    the light on your door...

    Mmmm
    Touché!
    Fantàstic post, Miq!

    Quan vulguis ens intercanviam les cases (o les illes) durant 2 setmanes.
    ;)

    ResponElimina
  2. ...to show that you're home.

    When you think
    the night has seen your mind
    That inside
    you're twisted and unkind...

    Gran post. Si arribau a intercanviar les cases, procuraré trobar la casa de'n Jaqme i li robaré la identitat.

    Bona nit des de l'altra banda de l'Atlàntic.

    ResponElimina
  3. Oh, benvinguts, passeu passeu,
    de les tristors en farem fum.
    A casa meva és casa vostra
    si és que hi ha cases d'algú.

    ResponElimina