dilluns, 9 de juliol del 2007

Lemon-aid, 50¢

Lemon Aid

Ja hi tornem a ser. Obro l'aixeta de l'aigua freda i surt calenta. I és que són quarts de deu de la nit i encara som a trenta-dos graus. Avui, hem arribat als trenta-cinc (noranta-cinc Fahrenheit). L'estiu de Nova York torna a ser aquí: salvatge i enganxifós; de xafogors extremes, asfalt que es desfà, aires condicionats a tota merda que escupen alenades d'aire calent cap a l'exterior, motors d'automòbils encesos, carrers sense arbres ni ombres, quilòmetres quadrats de superfícies de vidre que reflecteixen la llum solar i l'amplifiquen, la reboten; com si la ciutat de línies verticals fos il·luminada per centenars de sols. És temps de portes endins en interiors polars durant el dia, de treure el cap a l'exterior cap al tard, de canviar-nos a la vorera on hi fa ombra, o de cercar-la sota un arbre al parc, d'estirar-se a l'herba al costat del riu, de roba fresca i xancletes, d'amanides i gaspatxos, i de begudes refrescants.

3 comentaris:

  1. a la meva feina el aire acondicionat està tan fort que hi ha una senyroa que engega el calefactor...

    aquests yankees estan sonats

    ResponElimina
  2. l'estiu de Washington DC es igual...
    i la gent no s'ho creu perque sempre tenen la imatge del Potomac gelat i del Capitoli sota la neu... no se pq.

    a Chicago, el mateix. Els 90 i picu i el dew point enfilat en els 70.

    i de l'infern del carrer al fred polar d'alguns interiors.. si be l'esquizofrenia es maxima a la meva Universitat, on funciona l'aire acondicionat en general pero a les sortides d'emergencia, on estan els ascensors, i fins i tot en alguns ascensors funciona una calefaccio impresionant.

    ResponElimina
  3. Si, en aquest país consumeixen per la resta de la humanitat. I d'una manera ben poc racional. I la resta del món industrialitzat i el que resta per industrialitzar els segueixen les passes de ben a prop.

    És veritat que des de fora, la gent té la imatge de Washington o de Chicago com a ciutats fredes. Fins i tot de Nova York. I també nosaltres mateixos en ple hivern no ens recordem que al cap d'uns mesos els termòmetres s'inverteixen i ens estarem torrant altre cop. Ídem ara: no puc imaginar-me Nova York coberta de neu!

    ResponElimina