Lemon-aid, 50¢

Ja hi tornem a ser. Obro l'aixeta de l'aigua freda i surt calenta. I és que són quarts de deu de la nit i encara som a trenta-dos graus. Avui, hem arribat als trenta-cinc (noranta-cinc Fahrenheit). L'estiu de Nova York torna a ser aquí: salvatge i enganxifós; de xafogors extremes, asfalt que es desfà, aires condicionats a tota merda que escupen alenades d'aire calent cap a l'exterior, motors d'automòbils encesos, carrers sense arbres ni ombres, quilòmetres quadrats de superfícies de vidre que reflecteixen la llum solar i l'amplifiquen, la reboten; com si la ciutat de línies verticals fos il·luminada per centenars de sols. És temps de portes endins en interiors polars durant el dia, de treure el cap a l'exterior cap al tard, de canviar-nos a la vorera on hi fa ombra, o de cercar-la sota un arbre al parc, d'estirar-se a l'herba al costat del riu, de roba fresca i xancletes, d'amanides i gaspatxos, i de begudes refrescants.


3 comentaris: