diumenge, 8 de juliol de 2007

"És ell? No, no pot ser"

NOTA: Primera experiència de post a 4 mans entre guillemdefak/blog i La Llumenera.

Aquests dies, a Nova York, la calor apreta i les festes a l'aire lliure, cap al tard, s'agraeixen. Fa un parell de setmanes, per sant Joan, vam inaugurar la temporada de festes al backyard del darrera de casa i, ahir dissabte, era una veïna del cronista de La Llumenera qui actuava d'amfitriona. Aquestes festes acostumen a ser un pessebre prou heterogeni de gent, però sempre amb un component ibèric força destacat. I no cal dir que són les típiques festes a les quals hi fan acte de presència l'amic de l'amic de l'amiga de la veïna de la meva companya de feina. També cal tenir en compte allò que diuen que tots estem relacionats i que només cal fer sis passes per a tancar el cercle. És en la premissa que "el món és un mocador" en la qual les xarxes socials en línia basen el seu negoci.

Qualsevol amb una mínima experiència de parella haurà advertit que dos paràgrafs de justificacions no demanades n'amaguen una de grossa. Efectivament, el subconscient sempre traeix, però és que no és fàcil explicar com és possible que al jardí de casa se't coli un important "fill de..."

Ep! que "fill de..." no és un insult, és una simple descripció. Pensareu: la típica presència que t'arruïna la festa. Doncs no senyor! Malgrat l'eriçament de tots els pèls del cos que el seu presidencial nom provoca (algunes diuen que la seva veu és un calc de la de son pare), aquest il·lustre "fill de" ens va alegrar la nit. Fèiem cua per fer veure què ens servíem per beure i així poder escoltar de què coi parlaven aquell grupet de la caricatura del (amb perdó) madrileño a l'estranger.

I de què parlaven? Doncs mireu, de coses típiques i trivials, com tothom. O què us pensàveu? El "fill de" va parlar de futbol ("Yo a Eto'o no lo pongo ni de camarero, que para esto tengo un filipino"); de la principal preocupació de tots els joves espanyols, l'habitatge ("Lo que tienes que hacer es comprarte un piso así de grande para invitar a los colegas, follar y eso"); i, com no, d'amor i noies ("Yo siempre que voy a Extremadura me paro en [inaudible] y no veas que putas" [i un col·lega respon] "Sí, pero en ese no puedes ni tomarte una copa").

Nosaltres si que ens en vam prendre unes quantes i no precisament a la seva salut. I vam arribar a la conclusió que si, en aquesta hipotètica cadena que a tots ens relaciona, has de fer sis passes per a trobar-te amb segons qui, més ens estimem fer un únic pas de ball. No fos cas que, el dia menys pensat, ens trobéssim amb els peus sobre la taula i "trabajando en ello".

7 comentaris:

  1. El cronista va córrer (esparverat) cap a casa i va tornar a la festa amb el seu outfit (vestimenta, disfressa...) "Catalunya lliure, Freedom for Catalonia", per si de cas.

    ResponSuprimeix
  2. En un ambient similar, però en un bar de Brussel·les, vaig coincidir amb el fill d'un vicepresident espanyol.

    Poc puc dir d'un home que es va passar la nit devorant una belga exquisida; son pare solia donar més guerra.

    Felicitats als dos cronistes pels excel·lents blogs.

    ResponSuprimeix
  3. Sap greu que la disfressa no fos un pèl més internacional encara perquè, és clar, si el català només el parla en la intimitat i l'anglès li ha ensenyat son pare... potser no hem tingut la sort de que hagi entès el missatge...
    No sé com us vau poder contenir, jo no hauria estat capaç, la meva cara m'hauria delatat... M'hauria agradat compartir aquests moments amb tu miq, perquè m'hauria comportat d'aquella manera poc "ètica" però dissimulada que practico quan algú es passa de la ratlla... T'hauries partit de riure! jijijijiji
    Racista, misogen.. Va quedar ben retratadet, oi? Tots són iguals! jajaja

    Molt bona aquesta crònica compartida!

    Petons!

    ResponSuprimeix
  4. senyor ventura,
    Si, mai se sap qui et trobaràs en un bar o al jardí de casa. Jo m'hagués estimat més trobar-m'hi un "nan viatger" com el d'Amélie, però cal dir que vam passar una estona ben distreta.
    Gràcies per la felicitació.


    sisplau, sisplau,
    Sembla que estaves inspirada! Ja sabem que aquests temes t'encenen. Ai! La veritat és que ens hauríem fet un fart de riure amb tu aquí. A veure si vens, aquesta ciutat és plena de sorpreses.

    ResponSuprimeix
  5. Màxim, màxim, màxim! Fa por això dels six steps, no? Com m'agradaria haver-hi estat! I pel que fa a la conversa, NO COMMENT.

    El blog també és màxim! Enhorabona!

    -ester

    ResponSuprimeix
  6. el que et deia, pero ho vull deixar per escrit... madrededeusenyor!!! no em puc creure que te n'estessis,d'escupir-li a la cara!!! jo fa temps que espero trobar-me son pare per fer-ho... ell no tindria perque guanyar-se la meva antipatia pel seu pare, pero pel que deia, sembla que em cauria mes o menys igual de be... miquelet, TORNA!!! abans no et trobis el senior!!!!

    ResponSuprimeix