dimecres, 11 de juliol del 2007

Sista Bike, Broda Bus

Sister Bike

La ciutat de línies verticals és coneguda arreu per dos dels seus mitjans de transport públics: el subway, quilomètric i extens, i els icònics yellow cabs. A banda d'aquestes dues superestrelles, la ciutat alberga altres sistemes de transport com ara el cotxe particular o la bicicleta, que a Manhattan són menys utilitzats proporcionalment que a Barcelona, si fem cas a les enquestes d'aquests dies i al bicing tan en boga. Tot i alguns inconscients que és juguen la crisma cada dia, les bicicletes a Nova York són emprades primordialment pels repartidors de menjar a domicili (o de fe a domicili, com la de la foto).

Un altre sistema de transport, que s'ha d'administrar a petites dosis, perquè a determinades hores pot arribar a ser desesperant, per lent i intermitent, és l'autobús; l'única manera col·lectiva de creuar l'illa de l'est a l'oest (o viceversa). Els busos de la ciutat són molt utilitzats per la gent gran, que fan trajectes més curts i no volen jugar-se el físic en hora punta al metro. De l'autobús, me n'agrada la familiaritat que pot arribar a establir-se entre els passatgers que agafen una línia en concret a la mateixa hora cada dia.

L'altre dia, al crosstown M72, no hi funcionava la màquina cobradora; el conductor hi havia enganxat a sobre de forma maldestra amb cinta adhesiva un paper on hi havia escrit DOESN'T WORK, TODAY FREE, i els passatgers hi pujaven amb un somriure als llavis. A mig trajecte, en una de les parades, l'esperava una senyora amb cadira de rodes. El conductor va aixecar-se, va accionar la plataforma, va indicar com s'havia de col·locar la cadira, les va alçar, va acompanyar senyora, acompanyant i cadira al seu lloc i la va assegurar als agafadors. Quan van arribar a destí, va repetir tots aquests moviments en sentit invers. Potser és per coses com aquesta, que tothom a Nova York quan baixa de l'autobús li dóna les gràcies al conductor.

Entre les deu de la nit i les cinc de la matinada, fins i tot pots demanar de baixar davant de casa, encara que no hi hagi parada, i si això no fa que es desvii del trajecte.

5 comentaris:

  1. uala, i també tenen l'aire condicionat a tot drap i et mors de fred com a Barcelona?
    aquí pots agafar una pulmonia a l'estiu. Passes de 30º a fora a 18º a dins el bus!
    Súper-sostenible!!!

    ResponElimina
  2. Les diferències de temperatura entre els interiors i els exteriors són considerables a l'estiu: bus i carrer, vagó de metro i andana, feina i carrer, botigues i exterior, etc.

    Aquí tot és molt sostenible.

    Tot i això ja comencem a veure els primers taxis híbrids. D'aquí a cinc anys ho hauran de ser tots.

    ResponElimina
  3. El tema del bus m'ha conmocionat.

    A Madrid al conductor se l'ha d'insultar com a norma, sembla. I ell en resposta, tracta de males maneres als innocents.

    Jo vull donar les gràcies!

    ResponElimina
  4. A mi el primer cop aquí també em va sobtar. És trist que ens sembli estrany donar les gràcies.

    Em vaig oblidar de dir que els passatgers donen les gràcies al conductor quan baixen de l'autobús, perquè —generalment— ho fan per la porta del davant. És un sistema ben poc eficient, perquè la gent que hi ha a la parada s'ha d'esperar a que tothom acabi de baixar de l'autobús per a començar a pujar.

    ResponElimina
  5. Si, a mi tambe em va sorprendre al principi quan veia que tothom quan baixava del bus li donava les gracies i es despedia del conductor com si el conegues de tota la vida. Ara ja m'he acostumat i m'agrada aixo de dir-li "bye, thanks" i ell sempre contesta " bye, take care"

    ResponElimina