Terror d'aigua
La ciutat de línies verticals mai serà el mateix des del seu onze de setembre. Els meus conciutadans, com no pot ser d'altra manera, fan vida normal tot l'any; però sovint, quan passa alguna cosa que se surt de la normalitat i de la rutina diària, les alarmes es disparen i tornen les cares de terror. Des que sóc aquí, he viscut una explosió de gas que va esventrar una casa de l'Upper East Side (intent de suïcidi d'un metge acabat de separar que no li volia deixar la casa a la dona), i una avioneta que es va estavellar al costat de la feina, a un dels pisos superiors d'un edifici d'apartaments (un jugador dels Yankees i l'instructor morts). En tots dos casos, ja teníem l'escagarrinada col·lectiva assegurada. Tot i les desgràcies personals, van quedar en dos incidents menors. I és que el llistó és ben alt.
Avui ha tornat a passar. Sembla que pels volts de les sis de la tarda. Jo me n'acabo d'assabentar ara a quarts d'onze. I deu ser cosa d'herència: durant la nostra guerra civil, en un dels múltiples bombardejos que va patir Barcelona, un projectil va ensorrar la casa del costat d'on —en aquell precís moment— dormia plàcidament la meva àvia materna. Devia dormir com un tronc (una altra qualitat que he heretat d'ella) i no es va assabentar fins a l'endemà al matí que faltava mitja casa.
Aquesta tarda a midtown, ben a prop del Chrysler Building, hi ha hagut una gran explosió que ha fet reviure a alguns les pors de l'onze de setembre. L'explosió l'ha causada la rebentada d'una canonada de vapor d'aigua de 1924. Casualitats de la vida, quan tornava cap a casa de comprar al supermercat, he vist una esquerda a l'asfalt per on s'escapava aquest vapor d'aigua tan característic de Nova York, i he pensat que en podria fer un post.
L'espectacle de la rebentada ha estat dantesc. Una columna immensa de vapor i d'altres residus marronosos a altes temperatures (entre els quals l'asbest, o amiant, que és cancerigen) s'ha enfilat per sobre dels gratacels més alts i els ha deixat ben esquitxats. Una persona morta i més de trenta ferides. L'explosió ha estat tan forta que ha aixecat un cotxe i li ha donat la volta, ha trencat els vidres dels edificis i dels vehicles propers, i ha deixat un cràter al paviment de dimensions considerables. Immediatament després de l'explosió, la gent dels edificis propers i la que hi havia al carrer han fugit escopetejats. La pluja d'aigua i residus ha durat més de dues hores. Tenint en compte que era hora punta de tornada cap a casa i en una avinguda tan transitada com Lexington Avenue amb el carrer 41, al costat de Grand Central Station, podia haver estat pitjor; tot i que s'ha de lamentar una mort.
Des de la finestra de la feina, a vint-i-sis carrers del lloc de l'explosió, podia haver seguit els esdeveniments com a espectador d'excepció. No ens n'hem assabentat. Potser amb la tempesta gegantina de llamps i trons d'aquest matí, que semblava el diluvi universal, ja n'havíem tingut prou.
--
En aquest enllaç del New York Times hi podeu trobar la notícia i un bon grapat de fotografies.
si nen si... jo ho he vist des de telemundo... i al principi, des de les imatges arees que ens arribaven semblava que... bueno, el que semblava... no esta recuperada new york del 11 s.. pero mha sorpres lo educada i civilitzada que es la gent aqui..
ResponEliminaEncara que es veu que al metro, en la fugida, alguns trepitjaven a qui calgués...
ResponEliminaRealment hi ha algunes imatges (v. The New York Times) que semblen fetes l'11/9. Però hi ha algunes preguntes que em capfiquen: 1) ¿per què--i més tenint en compte els resultats de no haver-ho fet l'11/9--no es protegeixen amb caretes tots els membres dels cossos de salvament (dos policies es tapen el nas i la boca ¡amb un drap! ¡i un bomber, sense careta, parla, aparentment, tanquil·lament amb un d'ells!)?, 2) ¿per què no en proporcionen a les víctimes, de caretes?, 3) ¿per què passarà exactament el mateix si un accident semblant es produeix a Barcelona, posem per cas?, 4) ¿a les autoritats els fa por de crear "alarma social" si s'usen caretes en casos com aquest?, 5) ¿es descontaminarà la zona afectada o els ciutadans hauran de viure uns quants mesos respirant pols d'amiant fins que el temps vagi netejant edificis i carrers?... (En qualsevol cas, celebro que el miq estigui bé. Una abraçada des de la Masó.)
ResponEliminaUf! m'he passat el matí patint, fins que he vist l'adreça al diari i he comprovat que era a la 41. Tot i això el que m'ha tranquilitzat és llegir el teu blog. Dem tota manera, quin ensurt, nebodet!
ResponEliminaPetonassos
Durant 6 mesos he estat passant exactament per aquest lloc i a aquesta hora de camí a casa (casa la Tia Molly s'entén).
ResponEliminaMés d'un cop m'havia desorientat (como no) al laberint de les sortides de Gran Central i havia sortit per l'edifici Chanin.
Glups.
La foto és IMPRESSIONANT. I ara ve allò dels rumors... voleu dir que era una explosió d'una canyeria d'aigua calenta? Repeteixo, les fotos són molt bèsties. Per cert, miq, no estaria gens malament un post sobre aquestes canyeries d'aigua calenta. És cert que tota l'aigua calenta de les cases està centralitzada a nivell urbà?
ResponEliminaHo investigaré, però suposo que no...
ResponEliminanice blog!Nice information
ResponElimina:-) ochen\' zaebatyj blog!
ResponEliminaKeep up the great work. It very impressive. Enjoyed the visit!
ResponElimina