diumenge, 28 d’octubre del 2007

Excuse me, where exactly is uptown?

M'envien des de Barcelona l'article que Quim Monzó publica dissabte a La Vanguardia, la de paper. Això de viure lluny de la família té aquestes coses; és com quan et vols comprar un model de cotxe en concret i no pares de veure'l pel carrer —quan abans semblava que ni existia. I això és el mateix; el fet de viure a Nova York fa que la teva família a Barcelona, en aquest cas el meu pare, hagi desenvolupat un sisè sentit per detectar tot allò del seu entorn que fa referència a la ciutat de línies verticals. I aquí tornem a Monzó, que en el seu article d'aquest dissabte, Ni norte ni sur, ni este ni oeste, parla d'una prova pilot que es duu a terme a Nova York per tal de millorar l'orientació dels meus conciutadans quan surten del metro. Ah, i l'article m'arriba convenientment escanejat i enganxat en un correu electrònic. Gràcies Jesús!

Doncs, això, que llegeixo l'article i, com passa sovint en aquests casos, me n'assabento d'un fet que té lloc a la ciutat on visc a través de la premsa que es publica a la meva vila natal. Almenys aquest cop no s'havia rebentat cap canonada. "Les autoritats dels transports novaiorquesos s'han empescat una idea simple i brillant: instal·lar adhesius que, a tall de brúixoles, assenyalen on hi ha el nord, el sud, l'est i l'oest. I, al costat dels punts cardinals, els carrers més propers." [Paraula de Monzó]

Doncs, ja era hora! Perquè per molt que alguns diguin que és fàcil orientar-se a determinades zones de Manhattan amb els carrers que es diuen carrer, les avingudes que es diuen avinguda, els uns d'est a oest, les altres de nord a sud, i tots matriculats amb número, molts cops el problema el tens quan, precisament, surts del metro. Si no tens una referència visual clara —posa-hi el Chrysler Building—, no saps cap on para la ciutat baixa ni cap on és l'alta, ni l'est ni l'oest. I llavors, es dóna l'enèsima corroboració empírica que Murphy es mereix el Nobel, i te n'adones que vas en sentit contrari quan arribes al següent carrer.

No sé com són les brúixoles de què parla Monzó; no les he vistes i, pel que explica, n'hi ha quatre, i de prova, pels volts de Grand Central; però només caldria col·locar, un cop surts al carrer, un cartell que t'indiqués cap on és downtown/uptown, east/west i, més d'un —inclòs un que jo conec— els estaria ben agraïts.

Bona nit i tapat!

6 comentaris:

  1. No, si ara resultarà que no només el fill, sinó que ara també el pare m'aixafa posts!

    Ja està bé que algú amb bon cor, de la mateixa manera que instal·la rampes, semàfors amb sorollets o cartells en braille, pensi en l'àmplia gamma dels que tenim problemes per moure'ns per la ciutat...

    ResponElimina
  2. Que simples que són les solucions de vegades, hi foten 4 adhesius i tot arreglat. A Barcelona també ho podrien fer: mar - muntanya; Besós - Llobregat.
    Salut

    ResponElimina
  3. defak, ho sento moltíssim.
    miq: :-)

    ResponElimina
  4. Sempre he tingut els meus dubtes que la terminologia barcelonina "Besós-Llobregat" l'entengui tothom, més enllà dels nascuts a la ciutat. El forasters deuen flipar mandarines. Almenys amb mar i muntanya saben a què atenir-se. Però, "ronda de dalt, direcció Besós" o "ronda de dalt" direcció Llobregat, per algú que no és de la ciutat o que no hi viu i hi està familiaritzat, són totalment críptics.
    No dic, amb això, que s'hagin de suprimir les denominacions tradicionals, però és podria emprar una retolació mixta.

    I per cert, defak, podries currar-te un post de resposta ;-P

    ResponElimina
  5. El comentari final del Sr. Monzó fa notar que ell no ha hagut de patir gaire les "tribulacions" del subway de NY.... No dubto que la situació a BCN deu ser caòtica, però aquí a vegades és Kafkiana!! Qui no ha hagut d'obrir un paraigües a l'andana perquè plovia? O patir els 5.000 ºF a l'estiu a moltes estacions? O directament el "colapse total" per una nit de pluges? Podríem seguir "sine die"...

    ResponElimina
  6. Veus! És el que jo deia l'altre dia, i m'he cansat de repetir mil cops quan a Catalunya la gent es pensa que a fora les coses funcionen millor. No necessàriament! i a tot arreu fem curt de recursos destinats al manteniment de les infraestructures. El que s'ha de fer, aquí i allà, és exigir uns serveis públics de qualitat i l'assumpció de responsabilitats quan la gestió és dolenta.

    ResponElimina