dimecres, 31 d’octubre de 2007

La vida és una "raffle" de llum i de color

Entering Manhattan

Baixar entre setmana, a quarts de dotze de la nit, dels Washington Heights en un vagó de l'A Train carregat de blancs descolorits com jo no és el més usual.

Tornem del primer dels dos concerts amb què The Black Crowes tanquen la gira d'aquest any, a Nova York.

Dues hores i quinze minuts de música intensa que resumeixen un dels millors concerts de l'any.

Però aquest post no és per parlar del concert, ni tampoc de la telonera d'excepció, Patti Smith. Ja tindrem temps per parlar-ne. Tampoc per explicar dues coses que se m'han acudit mentre pujava amb el metro fins al carrer cent setanta-cinc i que, amb la llargada del trajecte, he tingut temps de sobres d'apuntar a la llibreta i de desenvolupar. Però no serà avui quan les passi a net i les pengi (al sol).

I és que avui ha estat un dia ben estrany. No passa cada dia que un premi Nobel digui el teu nom en veu alta davant d'un auditori ple de gom a gom i que això sigui per anunciar que t'ha tocat la rifa d'un iPod. Weird.


[Demà, nit de Halloween, repetim]

10 comentaris:

  1. Ja em diràs on s'ha d'anar a comprar números per aquestes rifes amb convidats tan il·lustres. L'últim cop que vaig veure el Pau Nurse no es va treure cap iPod de la butxaca... N'hi ha que tenen sort.

    Que passis un bon Halloween.

    ResponSuprimeix
  2. Era el convidat del primer Simposi de Postdocs de l'Sloan-Kettering Institute. Després de la seva conferència plenària, feien una rifa un poc penosa de 5 iPods entre el centenar llarg de participants al simposi, i a Paul Nurse li va tocar interpretar el paper de la mà innocent que treia els noms del bombo. Jo resava perquè no em toqués i no haver de fer el paperot de sortir allà al davant. I el cinquè i darrer nom que va dir, va ser el meu.

    Això, bona castanyada (sense panellets i amb disfresses).

    ResponSuprimeix
  3. No sabia que estaves al MSKCC! Emaileja'm algun dia (salvador@macip.org) si vols fer safareig amb un company de professió.

    ResponSuprimeix
  4. jo tambe vaig estar fa un parell de setmanes prenent cafe i esmorzant amb un premi nobel (convidat pels estudiants del meu departament) que evidentment tambe era Paul Nurse. A mes l´he vist 2 cops al programa d'entrevistes del Charlie Rose en els ultims mesos. Aques senyor es molt mediatic, no para de fer bolos!!!

    ResponSuprimeix
  5. M'encanta això del iPod. Quina sort que has tingut!

    Jo també vull panellets, castanyes, moniatos i moscatell, però aquí a HK ho tindrem difícil.

    Vinga, bona castanyada!!

    ResponSuprimeix
  6. macip,
    Sí noi, som companys de professió! I com veus, jo uns trenta carrers més downtown que tu. Fet! T'emailejo aviat.

    martamar,
    És "quite a character" què diuen aquí. Amb aquesta manera tan elegant de parlar que alguns britànics tenen. La conferència va ser molt bona. Suposo que és la mateixa que deu haver repetit infinitat de vegades, parlant de la seva vida postdoctoral i de com va descobrir una de les principals proteïnes que regulen el cicle cel·lular, la cdc2. Ens vam fer un fart de riure amb les seves explicacions; és un bon showman.

    miss jet lag,
    Panellets, castanyes, moscatell...
    quina enyorança!

    ResponSuprimeix
  7. ei, que poco glamour ....però enhorabona! A mi no em donen ni les gracies. Ens veiem aviat i ens donem pesiguets...

    ResponSuprimeix
  8. agnès,
    genètica humana, biologia molecular, genètica del desenvolupament, biologia cel·lular... una mica de tot... tot sigui per a guanyar-nos les garrofes ;-)

    anna,
    pessiguets...ui, quin mal!

    ResponSuprimeix
  9. Jo et feia un tio de lletres (d'ofici) ves tu...

    ResponSuprimeix