dimecres, 3 d’octubre del 2007

Telèfon de la seguretat

¡Si ves algo..

No, si no són ni mil nou-cents quaranta-tres ni mil nou-cents quaranta-cinc, sinó mil nou-cents quaranta-quatre. I dic jo...segur? Com ho saben del cert? Ningú els ha escatimat una trucada? Això em recorda una anècdota que explica mon pare, d'un dia que se li van presentar a la porta dos testimonis de... En comptes de tancar-los la porta als nassos o de no obrir-los-la directament, amb un cortès i tradicional "no, no ens interessa", els va fer passar i els va demanar que s'asseguessin. Resulta que aquests testimonis de... diuen que el nombre de cristians que aniran al cel és 144.000, ni més ni menys, i mon pare els va demanar que què passaria si n'hi hagués un de més que hagués fet números per a merèixer la salvació divina in secula seculorum. I dos? I tres? Doncs amb aquestes estem. Que hi ha un Déu totpoderós, amb cos de computadora i esperit de sistema informàtic que ha enregistrat el nombre de trucades? Segur que sí. Ara bé, el cartell amb aquesta tipografia apocalíptica fot cagarel·la i més, en la versió castellana, que la contundència del missatge s'accentua per tot un seguit de grafies, com la Ñ, la Y i la J, que li donen verticalitat i dramatisme, i de paraules acabades amb Os (AÑO, PASADO, ALGO, ALGO) i verbs amb ON (VIERON, DIJERON). I ja em perdonareu però el gentilici castellà dels meus conciutadans NEOYORQUINOS, així amb capital letters, totdunatirada, encara en fot més de cagarel·la. Aquest no és precisament el telèfon de l'esperança que explicava l'amic Guillem avui al seu bloc. Dubto que a l'altra banda del fil contesti una veu amable i reconfortant; més aviat m'imagino que saltarà un contestador d'aquest que et diuen: Press 1 if you have seen an unattended bag, Press 2 if you have seen a suspicious guy, Press 3 if the guy wore a turban and had a long black beard, Press 4 for more options. Ara bé, per molt alarmista que ens pugui semblar aquest cartell, tipografia inclosa, l'any passat només el 0.001 per mil dels més de mil cinc-cents milions de passatgers que van viatjar amb metro van mantenir els ulls ben oberts, van parar-hi l'orella i no van guardar-se a la butxaca, juntament amb la Metrocard, les sospites que d'algú tenien. I és que, com pots ver algo en hora punta, si amb prou feines pots distingir de quin color duus les sabates?

3 comentaris:

  1. Hehehe, que bo... Ara, si es tracta d'una emergència, ja em diràs com truques, que al metro de NY no hi ha cobertura de mòbil com a Barcelona (ni de wifi, com sí té el BART de San Francisco per cert)

    ResponElimina
  2. Sempre pots trucar des d'una cabina de les que hi ha en algunes andanes. Saps perquè aquests telèfons tenen els auriculars grocs? Té algun significat?

    ResponElimina
  3. No ho sé.. Potser per això mateix, perquè els vegis en cas d'emergència.

    Això sí, ullq ue són més cars del normal, suposo que la MTA hi té part.

    ResponElimina