Memes i mims

Mai he estat amic de les cadenes, mai els he parat gaire atenció. Ni quan aquestes circulaven per correu, ni quan més tard van fer el salt a la seva versió electrònica. Sóc aquell punt esquerp en què s'estronquen. Sé que així mai em tocarà l'ordinador portàtil o el pessic de la fortuna de Bill Gates que prometen, però se me'n fum de debò. I, ni que fos veritat els faria massa cas.

Les cadenes dutes a la blogosfera s'han transmutat en "premis", "memes" i altra mena de bestiari que pren vida saltant de bloc en bloc; però ni tan sols així, amb pell de xai, m'encalcen. Dies enrere, en Jordi des de Ruido li va penjar a La Llumenera un Thinking Blogger Award. Mesos abans ho havia fet l'Agnès des de Cal Seixanta. A ambdós, els agraeixo de tot cor que hagin pensat en aquest bloc, però ja em perdonareu que, en aquests particulars jocs del telèfon, el meu pas funcioni tan bé com les trucades amb AT&T, per molt que presumeixin de ser la companyia amb "fewest dropped calls".

La darrera d'aquestes cadenes m'arriba de Cal Seixanta amb l'encàrrec de donar "tres consells a l'hora de redactar i mantenir un bloc". Enlloc d'això, em permetràs Agnès que transformi la teva proposta i que l'empri d'excusa per explicar d'on ve el terme "meme", amb què anomenem aquestes cadenes.

Els "memes" van aparèixer per primer cop, el 1976, al llibre El gen egoïsta del biòleg evolucionista Richard Dawkins (a.k.a Darwin's rottweiler). Dawkins es treu de la màniga aquest terme per a referir-se a un ens cultural (una idea, una cançó, una creença) amb capacitat replicadora. Aquest ens es copia i es transmet gràcies als humans que hem evolucionat com a bons copistes d'informació i de conductes; però en cada pas en què es transmet —com en el joc del telèfon— la còpia que se'n fa no és del tot fidedigna i en poden resultar nous "memes", que tindran una eficiència replicadora més bona o més dolenta que els seus antecessors. D'aquesta manera, Dawkins planteja una hipòtesi d'evolució cultural anàloga a l'evolució biològica basada en unitats replicatives transmissores d'informació —els gens.

Dawkins tira del grec, però en transforma el terme per tal d'establir una analogia fonètica amb el mot "gen" (en anglès gene). Així, meme en anglès es pronuncia com nosaltres pronunciem la paraula "mim". A base de còpia, el terme s'ha convertit en un "meme" per se —popularitzat pel filòsof i científic cognitiu Daniel Dennett— i, finalment, ha fet el salt a la xarxa per a designar les idees, les propostes, que viatgen d'un bloc a un altre.

We need a name for the new replicator, a noun that conveys the idea of a unit of cultural transmission, or a unit of imitation. 'Mimeme' comes from a suitable Greek root, but I want a monosyllable that sounds a bit like 'gene'. I hope my classicist friends will forgive me if I abbreviate mimeme to meme. If it is any consolation, it could alternatively be thought of as being related to 'memory', or to the French word même. It should be pronounced to rhyme with 'cream'.

Richard Dawkins, The Selfish Gene.