Monzó a Nova York (II)

Monzó va arribar el gener de 1982 a una ciutat de línies verticals molt diferent de la que coneixem ara. Ho va fer gràcies a una beca de creació artística de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana. L'objectiu: l'estudi de la narrativa contemporània nord-americana. Havia aconseguit un ajut a la creació literària del Ministeri de Cultura per a l'escriptura de la seva primera novel·la, Benzina, que acabaria de reescriure durant l'estada a Nova York. Com explica Carles Capdevila al seu llibre Nova York a la Catalana (Edicions La Campana, 1996), Monzó va dedicar Benzina, que publicà a començaments de l'any següent, a la professora i traductora Mary Ann Newman, la seva amfitriona a la ciutat i que el 1986 traduiria a l'anglès el llibre Moulinex, Chaffoteaux i Maury amb el títol d'O'Clock. A banda de l'escriptura de Benzina, des de Nova York Monzó col·labora com a articulista al setmanari El Món amb la secció Ultramarins.

Després d'un any de «fer el passerell» a la ciutat —com ho va definir el propi Monzó en un article a El Món i ho recull Capdevila al seu llibre— va tornar a Barcelona,

«Vaig tornar el 83 i era un xollo. Amb la tonteria que hi ha aquí, quan tornes ets el rei del mambo (...) Semblava com si tornés de no sé on, i era el mateix d'abans. Això demostra la ximpleria de la gent, perquè és clar que has après coses el temps que has estat fora, però també aprens coses si te'n vas a passar un cap de setmana a Esparreguera. És el mateix muntatge que feien els cantants aquells, Raphael i companyia, quan parlaven de "su triunfo en Hispanoamérica» i tothom es quedava bocabadat, o el dels pintors que expliquen que a Nova York triomfen. Hi ha molt de bocabadament idiota, d'esnobisme. Ara, a mi això em va anar de puta mare perquè em pensava que quan tornés no trobaria feina, i ara no me la trec de sobre».

[+ guillemdefak/blog, 7 de desembre de 2006: Monzó en anglès]