Run, Girls, Run...

L'helicòpter sobrevola el barri. De lluny se sent la megafonia, música en directe i la cridòria de la gent. Són les onze del matí i això vol dir que, després de sortir d'Staten Island i passar per Brooklyn i Queens, el gruix de participants de la Marató de Nova York entra a Manhattan i ho fa pel Queensboro Bridge, el pont del carrer 59.

A la primera avinguda els espera la massa enfervorida que els anima i en crida els noms, que alguns duen al dorsal. No es pot passar d'una vorera a l'altra. Si vols creuar cap a l'est, has de baixar fins al carrer 59, passat el pont. A banda i banda, darrera les tanques, hi ha una gentada considerable; alguns duen banderes dels països dels corredors, i molts cartells casolans amb frases d'ànim per a determinats participants.

[...]
Quan torno cap a casa a quarts de sis de la tarda, sento a la ràdio del taxi que, cinc hores més tard de l'arribada dels guanyadors, encara hi ha gent que corre.
Aquesta darrera nit hem endarrerit els rellotges, i els últims corredors arriben a la meta de Central Park quan a Nova York ja és ben fosc.


[+ Àlbum de fotos de la Marató de Nova York 2007]

[+ Si voleu una crònica de la jornada més enllà d'aquestes quatre ratlles escrites tal com raja, passeu per bloGuejat]