diumenge, 4 de novembre de 2007

Run, Girls, Run...

NYC Marathon (27)

L'helicòpter sobrevola el barri. De lluny se sent la megafonia, música en directe i la cridòria de la gent. Són les onze del matí i això vol dir que, després de sortir d'Staten Island i passar per Brooklyn i Queens, el gruix de participants de la Marató de Nova York entra a Manhattan i ho fa pel Queensboro Bridge, el pont del carrer 59.

A la primera avinguda els espera la massa enfervorida que els anima i en crida els noms, que alguns duen al dorsal. No es pot passar d'una vorera a l'altra. Si vols creuar cap a l'est, has de baixar fins al carrer 59, passat el pont. A banda i banda, darrera les tanques, hi ha una gentada considerable; alguns duen banderes dels països dels corredors, i molts cartells casolans amb frases d'ànim per a determinats participants.

[...]
Quan torno cap a casa a quarts de sis de la tarda, sento a la ràdio del taxi que, cinc hores més tard de l'arribada dels guanyadors, encara hi ha gent que corre.
Aquesta darrera nit hem endarrerit els rellotges, i els últims corredors arriben a la meta de Central Park quan a Nova York ja és ben fosc.


[+ Àlbum de fotos de la Marató de Nova York 2007]

[+ Si voleu una crònica de la jornada més enllà d'aquestes quatre ratlles escrites tal com raja, passeu per bloGuejat]

8 comentaris:

  1. Quina pena haver-me perdut la marató. Un amic de Lleida ha quedat el número 42 i si no m'equivoco va ser el primer espanyol! Amunt Lleida!!

    Gràcies per les fotos. Com sempre, boníssimes.

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  2. miss jet lag,
    Quins amics que tens! Visca Lleida, doncs!

    ;-)

    ResponSuprimeix
  3. Turismo de Andaucia esponsoritzava la marató???

    ResponSuprimeix
  4. Que benparides les fotos.
    Ha de ser una passada arribar al final d'una marató com la de NYC.
    Salut

    ResponSuprimeix
  5. Sembla que hi havia més catalans aquest cap de setmana a Nova York.
    Molt bones les fotos. Quina quantitat de gots que hi havia al terra!!!

    ResponSuprimeix
  6. defak,
    Turismo de Andalucía? Peut-être...
    La pancarta ens ho tapa.

    jroca,
    Jo ja firmaria amb començar-la.

    msolde,
    Potser aquest és a qui va saludar en Salvador Massip (llegiu-ne la crònica a bloGuejat).
    Pel que fa als gots, va arribar un moment que feia impressió de veure'n l'estesa; els corredors hi caminaven a sobre en comptes de córrer per tal de no caure i trencar-se la crisma.

    ResponSuprimeix
  7. Les teves fotos, molt millors que les meves ;-) Ja veig que tu també ets dels "atlètics" com jo que ni es plantegen això de fer maratons...

    ResponSuprimeix
  8. Passa, home, passa.

    Almenys tu deies, al teu escrit, que anaves al gimnàs. Jo el més aproximat que vaig fer va ser ser "soci benefactor" del DiR durant una temporada i, tot just, devia anar quatre o cinc cops a la piscina.

    ResponSuprimeix