You Can Ask It All
Divendres a la nit vaig arribar a la sàvia conclusió que, a partir d'ara, únicament aniré a veure concerts en els quals la mitjana d'edat dels components del grup ratlli o superi la trentena. Amb l'excepció, és clar, de Monsieur Zach Condon i els seus Beirut.
El perquè: perquè ja tenim una edat i n'estem fins als... dels grupets que apunten maneres. Perquè la maduresa és un grau, com van demostrar divendres a la nit al nou Williamsburg Music Hall, els veterans —pares de l'indie rock— Yo La Tengo. Els de Hoboken van marcar-se el que és so far EL MILLOR concert de l'any. Ja sé que em faig el pesat amb aquest qualificatiu que aplico sense criteri, a tort i a dret, a cada nou concert a què assisteixo, però ara va de bo. El trio format per Georgia Hubley, Ira Kaplan i James McNew es van reinventar en format semi-acústic i psicoanalític. Després dels tres temes introductoris, van demanar a l'audiència que els fes preguntes: Error, calculat, en una ciutat en què la gent xerra pels descosits. Després de deu minuts —deu!— responent al personal, van reprendre el fil musical salpebrat aquí i allà de més qüestions que, al llarg del concert, van donar peu a que el públic marqués el repertori de la nit, demanés versions motivades per les influències i preferències musicals del grup (Beatles or Stones? Velvet Underground?) i sonessin John Cale, Beatles i Bob Dylan. El format de les cançons, despullades excepte en comptades ocasions de qualsevol mena de distorsió, va acabar de demostrar que Yo La Tengo envelleixen tan bé com un bon vi.
Una perleta en una gèlida nit de novembre a Brooklyn.
[+ Entrades relacionades: Yo La Tengo]
[+ Fotos del concert]
[+ You Can Have It All en directe al Williamsburg Music Hall]
El meu germà és un fan d'aquesta banda. Estava per ací casa i li ha caigut la baba quan ha vist el tema del concert. M'ha dit: "A New York si que es poden veure bons concerts".
ResponEliminaOndia!
ResponEliminaSi, a Nova York pel que fa als concerts i altra mena d'espectacles no passem gana.
El problema es que sovint correm el perill d'embafar-nos-en, o de parar boigs per no poder seguir-ne el ritme.
I si et descuides costa forca trobar-ne entrades.