dilluns, 4 de febrer del 2008

De la Super Bowl al Super Tuesday... i tiro perquè em toca

Com si fos un presagi del que pot passar dimarts, els New York Giants han guanyat la Super Bowl contra tot pronòstic i s'han imposat als New England Patriots, 17 a 14, en l'únic partit que els de Boston han perdut en tota la temporada.

No he viscut un esdeveniment que paralitza tot un país i que, aquest any, tenia l'al·licient afegit que hi jugava l'equip de la ciutat (bé, que té l'estadi prop de la ciutat, a New Jersey). Però, des de la planta desena de la feina, he pogut sentir els crits d'alguns aficionats exaltats que en acabar el matx celebraven la victòria i el so d'unes quantes botzines de cotxe tocades de manera insistent (cosa ben estranya en aquest racó de món).

Abans del partit, un company de feina que és dels Patriots m'ha comentat que la Super Bowl —el que alguns en castellà anomenen Super Tazón (no va de broma)— és l'espectacle publicitari més gran dels que es fan i es desfan per aquestes contrades. I és per això que se celebra l'invent, a banda dels diners que reporta per a altres negocis amb tot el que els aficionats compren per menjar-s'ho i beure-s'ho mentre veuen el partit a casa seva i en innombrables bars i restaurants.

No sé si l'espectacle del súper dimarts generarà tant volum de negoci i paralitzarà la ciutat i el país com la Super Bowl, el que sí que és cert és que el senador Obama pot emular els NY Giants i imposar-se, contra tot pronòstic, a les primàries del Partit Demòcrata.

En un article brillant dels seus, dimecres passat a La Vanguardia, Quim Monzó apuntava que hauríem de ser més cautes quan afirmem amb rotunditat que Barack Obama pot ser el primer President negre de la història dels Estats Units,

El lunes, una amiga me dijo: ˝Al principio, miraba a Obama y pensaba ´que negro tan blanco´, y ahora he leído que su madre es blanca. De modo que es tan blanco como negro. Igual que dicen de él ´el candidato negro´ podrían decir ´el candidato blanco´…˝

El negro que tenía el alma medio-medio, Quim Monzó.

14 comentaris:

  1. El "Súper Tazón" m'ha arribat a l'ànima!!
    Salut,

    ResponElimina
  2. Amb la informació que ens arriba aquí em donen la sensació que el "super tuesday" és el que importa als nord-americans ( i potser no es així) i de la "super bowl" doncs no en sé res de res ( i en canvi tal com dius aixeca passions).

    ResponElimina
  3. L'article d'en Monzó és fantàstic. La referència a l'adscripció racial d'en Tigger Woods és de primera. Aquest individu no sols és un bon golfista sinó un pensador "de categoria" (com diuen els valencians). A mi com a en Ferran m'ha arribat al cor això de la Super Tazón. Com n'hauríem de dir en català? la súper cassola o la súper perola?

    ResponElimina
  4. En podríem dir la SUPER ENCIAMERA, com la de la Copa Davis.

    ResponElimina
  5. En podríem dir Súper Bol, que és molt més corrent que no pas "Enciamera", paraula que, per cert, no m'agrada gens.

    Ara bé, "Súper Perola" o "Súper Perol" tenen força gràcia.

    ResponElimina
  6. això del super tazón no ho havia escoltat mai!!! Escolta... jo em mullo com va fer el NYTimes... Yo endorso a Hillary :)

    ResponElimina
  7. Jo "simpatitzo" més amb el senador d'Illinois que no pas amb la senadora de Nova York. M'agrada molt més com parla ella, i crec que també seria bo per a aquest país que hi hagués una dona ben sòlida al capdavant, però crec que ell representa un sentiment d'il·lusió (d'algú de fora dels cercles que durant anys han governat a Washington) i una dosi de joventut i de canvi i idees noves, que és força interessant. Si no se'l carreguen abans. I sempre hem de tenir en compte que qui guanyi les primàries demòcrates se les haurà de veure amb el candidat republicà; no està tan clar (encara) qui guanyarà.

    De totes maneres, un any molt interessant políticament parlant.

    ResponElimina
  8. Coincideixo amb la Mila, l'article del Monzó està molt ben trobat. De definicions racials m'agrada molt la que algú em va dir un dia que em defineix: "Quarteró", és a dir, un quart de negre. No sé, sempre m'ha fet gràcia...

    ResponElimina
  9. Menjapipisme total.

    ResponElimina
  10. He vist el final del partit aquesta vesprada i m'he quedat amb les cares de decepció dels que esperaven guanyar. No hi ha que donar res mai per fet. Persegueix el teu somni fins al final o s'esfumarà davant els teus nassos.

    ResponElimina
  11. Ei Miq! En Ricard González al seu blog que segueix la campanya ianqui se t'ha copiat el títol del post!

    Hehe, creant escola...

    http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/05/cronicasdesdeeeuu/1202171016.html

    ResponElimina