“Drink sangria in the park…”

Aquesta tarda, em calia una passejada fins al parc. Tot un matí de feina, tot un cap de setmana sense parar, ja tenen aquestes coses. Necessitava una mica d'aire, una mica d'exterior. La tarda i la temperatura s'han aliat a favor meu i, en una ocasió així, no hi ha res més idoni que una passejada de tarda de diumenge pels carrers semi-deserts de l'Upper East fins a Central Park.

He tingut una primera sensació d'estiu, en adonar-me que era ben bé l'únic que caminava en direcció al parc; gairebé tothom ja en tornava. Talment, com quan baixes a la platja al capvespre i, pels carrers que hi desemboquen, només fas que creuar-te persones carregades de tovalloles i ombrel·les plegades, que ja retiren després de tot un dia al sol.

El plaer d'un capvespre a Central Park no pot comparar-se a una caminada descalç sobre la sorra molla; li falta l'anar i venir de les onades, i la salabror del mar; però la constància que el dia toca a la fi, quan el sol baix allargassa les ombres, és la mateixa.