dijous, 1 de maig de 2008

pretty crazy, huh?

Joan Margarit & Philip Levine (6)

Una pluja prima mulla la ciutat de línies verticals. És l'inici, el presagi, del "cada dia un raig" d'aquests sis primers jorns de maig que vindran.

Al meu costat, al metro, s'hi asseu un home de color com jo; però jo d'un altre color. Em diu que a la superfície el temps para ben boig “pretty crazy weather up there, huh?”. I continua, i m'explica que tot és culpa de tant anar i tornar de la lluna, que alguna cosa han tocat allà dalt, però que ni jo ni ell hi hem de fer res, que de totes maneres no ens n'assabentarem perquè tot és “classified” i “top secret”.

Em toca baixar. M'aixeco i m'acomiado de l'home amb un “take care”, i ell em correspon amb un “(have a) good one, brother”.

[Un cop al carrer, plou]

Me n'adono que m'he deixat el paraigua a Housing Works Bookstore de SoHo on, no fa ni una hora, els poetes Joan Margarit i Philip Levine llegien fragments de la seva obra.

3 comentaris:

  1. No sé pas per què però defugia sempre Margarit. Fins que la Maria (de la Llibreria Gaudí de Reus) em va demanar que llegís Professor Bonaventura Bassegoda. Un poema deliciós i corprenedor que et fa sobreeixir la tristesa (jo també tinc una filla), un poema de l'imprescindible Joana (Els Llibres de l'Óssa Menor, 234, d'Edicions Proa, 2002).

    ResponSuprimeix
  2. Jo el vaig descobrir aquest estiu a Mallorca i, tot i ser poc mitòman, el tinc en un altar...

    ResponSuprimeix
  3. Com d'Efak, comparteixo delit per Margarit.
    Càlcul d'estructures, especialment.
    Casa de misericòrdia també.

    ResponSuprimeix