dimarts, 9 de setembre del 2008

Nonstop

Barcelona Nonstop Everyday

Matí de diumenge. A corre-cuita, enllesteixo quatre coses de feina pendent, dino a casa i tanco el pis: desendollo tots els aparells i abaixo les finestres. Agafo la maleta, surto per la porta i la tanco amb tots els panys. Arrossego l'equipatge fins al carrer seixanta-set; allà, agafo l'autobús per a creuar el Parc. Fa calor; una bona calorada xafogosa de finals d'estiu, com feia dies que no en feia, i un cel ben clar; la tempesta tropical ha escampat la boira, finalment. Al bus, l'aire condicionat torna a estar regulat ben fort i la camisa amarada de suor pel contacte amb la motxil·la, em glaça l'esquena. Tot i que seré fora molts pocs dies, a través de la finestra observo, amb una nostàlgia més pròpia de qui mai més no tornarà a veure un paisatge estimat, la verdor del parc i la gent que gaudeix de la tarda de diumenge estirats a l'herba. Ara això em passa cada cop que tanco la porta de casa; tot plegat és tan estrany!

Tot just creuat el Parc, descavalco del bus a Central Park West i baixo en direcció a Columbus Circle per a anar a trobar l'enllaç amb el metro que em durà a Penn Station, l'estació de trens de l'oest. A l'andana, m'hi trobo un compatriota que acaba de tornar a la ciutat: parlem d'amics comuns que ja no viuen a la ciutat i ens preguntem mútuament què en sabem, com els van les coses, com ens va a nosaltres la vida i la feina. M'explica els seus problemes amb els oficials d'immigració de l'aeroport; té el mateix nom que un fugitiu de la justícia americana i diu que, fins que no l'enxampin, li tocarà passar per la rutina emprenyadora de ser retingut unes quantes hores pels d'immigració a l'entrada del país cada cop que viatja. I ho fa una mitjana de vuit cops l'any. Ara feia temps que no ens vèiem i hem dit, com es fa en aquests casos per cortesia, que quan torni a Nova York ens trucarem per quedar.

4 comentaris:

  1. Quina putada, fins que no enxampin el fugitiu aquest no podrà passar pernil salat d'estranquis.

    ResponElimina
  2. bon viatge, i bona tornada!!

    ResponElimina
  3. Que entranyables els oficials d'immigració... Sort que amb els nostres noms no hi ha criminals solts (a banda de nosaltres mateixos és clar :-)

    ResponElimina