diumenge, 28 de setembre del 2008

P R A Y

Public Prayer Booths, 2

Són de plàstic, alumini i vinil, i han aparegut del dia a la nit; n'han instal·lades un parell a la Tramway Plaza, dessota l'estació del Tram de Roosevelt Island. Més d'un deu haver pensat que aniran bé per a fer una darrera pregària abans d'agafar el Tram i poder demanar a Déunostresenyor que el trajecte de quatre minuts fins a l'illa de Roosevelt sigui suau i que el giny no es quedi suspès sobre les aigües de l'East River, com va ocórrer el 19 d'abril de fa un parell d'anys.

En una ciutat que es caracteritza per la diversitat de cultes religiosos i pel respecte als que els practiquen, l'aparició d'aquestes cabines de pregària ha aixecat polseguera; fins i tot, algú ha demanat al departament de parcs que se les endugui perquè incompleixen no sé quina ordenança sobre “mobiliari collat a terra”.

I aquesta deu ser la funció de l'art en espais públics, ja que les Public Prayer Booths són simplement això, una instal·lació de l'artista Dylan Mortimer i seran a la Tramway Plaza fins al novembre.

Les cabines tenen instruccions d'ús i un avís que resa “Aquest dispositiu existeix per facilitar el control i l'oració en espais públics. L'ús inadequat de la cabina pot comportar una sanció o multa. Si us plau, no l'empreu si sou sensibles o us sentiu amenaçats per accions de caràcter religiós”. Amén!

21 comentaris:

  1. Buf! Fa uns dies, en el blog d'en Guillem D'Efak, vam "debatre" sobre què és art i què no. Digue'm clàssic, però segons quin art comença a fer-se'm pesat, la veritat. Allò que en els 80 resultava transgressor i novedós, s'està repetint (en forma de tauró dissecat o de cabina per resar, és igual) des de fa 20 anys.
    Alguna novetat a la sala??

    ResponElimina
  2. Saps si ha posat una ranura per deixar el donatiu de torn?.
    Per mi no considero que sigui massa art, si descomptem la vessant de disseny, però seria un plagi de la cabines telefòniques.
    Hi haurà mes parts de l'exposició i posarà catifes al terra, tòtems i guies de com fer ceremonies vudú?

    ResponElimina
  3. Com en Ferran, penso que l'art actual (o més ben dit) alguns artistes han perdut la imaginació i es repeteixen fins el cansament. El fet de sorprendre l'espectador amb originalitats d'aquesta mena ("d'êpater les bourgois") característic dels 80, i d'abans encara, ja no és transgressor sinó rutinari i avorrit. De fet, ja no sorprèn ningú una sala plena de brutícia (papers, llaunes, deixalles...), com aquella exposició de Londres (no en recordo els autors -algú em podria ajudar?-), ni al servei de neteja, que va pensar que aquells pintors eren uns bruts i van recollir tota la brossa que havien escampat pel terra. Crec que van ser ells qui van convertir l'obra d'art(???) en una notícia. La màxima originalitat ara de l'artista és pintar, no creieu?

    ResponElimina
  4. Boníssim.

    I per cert, un dels debats més prolífics de la humanitat resulta ser un no-debat: ens agradi o no, això ES ART. Si es vol es pot discutir el que per cadascú és o no art, però aquest és un problema subjectiu. Objectivament parlant, per descomptat que això és art, ja que, amics, el concepte d'art, per sort o per desgràcia, ja no és el de fa 100 anys, i avui per avui, estricta y tècnicament parlant, això és art. I aquest tipus d'art ho és més que mai, no hi ha res més valorat pel mercat de l'art (una altra dada important, el mercat de l'art és un dels mercats que mou més calers i és el mateix mercat el que determina què és i què no és art), el que més valora el mercat de l'art, deia, son les accions urbanes, i aquesta n'és una de la mida d'un campanar, de manual: contingut, polític, social, fa pensar, remou consciencies... és a dir l'art d'avui en dia.
    Els conceptes romàntics de l'art varen marcar de forma que encara avui ens ruboritzem quan ens diuen que l'art avui és això.
    Es només qüestió d'entendre (no dic que ens agradi, repeteixo, això si si que és de cadascú) els canvis socials, històrics... i de mercat!!! (hehehehe).

    ResponElimina
  5. Uri,

    Des del meu subjectiu punt de vista, que és el que a mi em serveix, em sembla una immensa collonada.

    Ara, si hi ha qui en vol pagar alguna cosa perquè consideri que és art, me n'alegraré per l'autor, ja que el que sí que trobo un art és fer calés venent collonades.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Trobo que encara hi ha límits per a l'art (entre d'altres coses perquè tota acció humana té límits; si no seríem unes entitats indiferenciades). No es pot fer escultura amb sons, ni música amb colors, ni pintura amb volums, ni poesia sense paraules... En cas contrari, si tot val, haurem de concedir categoria artística a les pixarrades dels hooligans en el monument a Macià, a la Plaça de Catalunya. Per cert, dubto (i molt!) de la categoria artística d'aquest monument, obra de Subirats.

    ResponElimina
  7. Uri jo tampoc no estic d'acord amb el que dius ("objectivament parlant, això és art"). ¿No has començat dient que acceptes la subjectivitat del que cadascú consideri què és art i què no ho és? Llavors, ¿perquè "objectivament" això és art?

    Penso que l'art ha de provocar algun tipus d'emoció, i ara ja no sé si això és objectiu o subjectiu ;-)

    ResponElimina
  8. En aquest cas crec que la realització, els materials... el component estètic, no necessàriament és art. La vessant artística de l'objecte l'imprimeix el discurs, el llenguatge associat; tant les instruccions i l'avís, com totes les paraules que pot suscitar als espectadors, com s'ha demostrat amb el nombre de comentaris d'aquest apunt.
    ;-)

    ResponElimina
  9. No m'he explicat be, ja ho veig.

    Volia dir que objectivament és art perquè és el que avui en dia es valora en el marcat de l'art. Aqui no hi ha debat. Es el que es compra y es ven a com a art. Jo no he dit ni que m'agradi ni queno.

    Y que si volem expressar subjectivament el que ens sembla o no art sí que podem entrar en un apassionant debat. Aqui tampoc he entrat en si em semblen o no collonades.

    Entre altres coses perquè jo mai consideraria que el que hom diu aquí siguin collonades, a mi tothom em mereix el mateix respecte, li semblin o no collonades.

    Es la gràcia de tot plegat.

    A mi em segueix semblant apassionant, això és el que subjectivament em sembla.

    I no, no penso que siguin collonades, mireu si no quins temes en aquest (i altres) posts provoquen tants comentaris i tant extensos.

    I si, clar que penso que això sigui art, el perquè l'ha desplegat en Miq millor que no pas jo.

    ResponElimina
  10. Off topic: prego em disculpeu les pífies de llenguatge, aquest bilingüisme a voltes m'environa el cap.

    Salut.

    ResponElimina
  11. ...un parell o tres de qüestions. La primera fa referència al fet que si no es tracta d'una "obra d'art", aleshores: de què es tracta? (òbviament, no respondrem apel·lant al terme "collonades", que potser és un terme del que ja se n'ha arribat a abusar una mica frívolament)... és una obra d'art, clar, discutible, però obra d'art al cap i a la fi; sense haver-se de posar gaire tècnic, és un significant que té un significat, que funciona segons les lleis del que entenem per símbol artístic. En segon terme, en la mesura que la provocació artística toca el tema de la religió (o del consum religiós), gairebé gosaria dir que és una obra d'art necessària, que pot fer obrir interrogants en un escenari massa radicalitzat per tota mena de fonamentalismes religiosos. La tercera qüestió fa referència a una intervenció que potser no acabo d'entendre, i que planteja dubtes sobre la categoria artística d'una escultura de Subirachs (que no Subirats)...: s'està dubtant sobre el fet que l'escultura de l'escultor sigui o no sigui una obra d'art?, d'això es tracta? Perquè si és d'això del que es parla, aleshores s'entendrà molt bé que de la "cabina d'oració" no sapiguem ja què dir-ne!

    Salut!

    ResponElimina
  12. …suposo que jetuva es refereix a la "qualitat estètica" del monument a Macià, i com sempre això és una percepció subjectiva com totes les percepcions. Jo també dubto (i molt!) de la qualitat artística i estètica del monument en qüestió.

    ResponElimina
  13. Uri,

    Òbviament, jo no he dit pas que el que es diu als comentaris siguin collonades, tot i que de collonades se'n poden dir moltes, en els comentaris d'un blog. Però no és el cas, em sembla. Al contrari, diria que el debat és molt bo, i emprar la "frívola paraula" era un element per escalfar-lo.

    Dit això, trobo que aquesta cabina és una...d'acord, no ho diré :-)

    ResponElimina
  14. És difícil marcar la línia entre el que és art i el que no ho és. A mi si a una obra no li trobe una "qualitat estètica" -com diu miq- no m'agrada però no m'atreviria a assegurar que no és art.

    ResponElimina
  15. ...benvolgut Miq, no sé ben bé què vols dir quan parles de "qualitat estètica", però reconec que em sorprèn que (independentment de la valoració subjectiva, del gust personalíssim de l'espectador) es qüestioni si l'obra escultòrica de Subirachs és o no "art" amb "qualitats estètiques"...
    ...les "qualitats estètiques" són fruit d'una apreciació sensitiva-emotiva absolutament individual?
    Ah!, i felicitats per la capacitat de suggerir debats de banda a banda dels oceans (això sí que no és de cap manera una collonada!)... Salut!

    ResponElimina
  16. Jo encara no sé si això és art o no, no sé perquè en Francesc dóna per fet que ho és i no sé si és una collonada o no. L'única cosa objectiva és que aquest post ha provocat, fins al moment, 16 comentaris... i seguim sense posar-nos d'acord.

    Me'n vaig al llit, que no és cap art però sí tot un plaer, a aquestes hores (00:40AM)

    Salut!

    ResponElimina
  17. Sense voler entrar en debats semàntics, a mi m'ha semblat genial, sigui o no sigui art.

    ResponElimina
  18. Una propera ubicació d'aquestes "Public Prayer Booths" podria ser en algun lloc de Roma. Estic convençut que més d'un peregrí despistat s'hi posaria a resar. La foto immortalitzant el moment seria impagable.

    Trobo que tenen un punt senzillament i genialment surrealista.

    ResponElimina
  19. A mi també em semblen genials. I ens hi vam estar trencant les banyes fins que van aparèixer al cap d'uns dies uns rètols que posaven de manifest que les cabines eren de broma, que eren una obra d'art.

    ResponElimina
  20. És que, a primera vista, qualsevol es pensa que són obra d'alguna d'aquestes sectes fonamentalistes cristianes que corren pels Estats Units. Jo m'ho hagués empassat del tot.

    ResponElimina