divendres, 3 d’octubre de 2008

Divendres de Llumanera: Los cementiris de Nova York (I)

La Llumenera (2)
Vol V / Nova York / Octubre de 1879 / Núm. 54

Los cementiris de Nova York

Los tribunals de Nova York s'estan ocupant d'un plet, motivat per haver refusat la Junta Administrativa del cementiri catòlic que s'anomena Calvary Cemetery, enterrar a un catòlic, perquè era francmaçó, no obstant de tenir en propietat per a ell i la seva família, un tros de terreny en dit cementiri, i de tenir-hi enterrada a sa muller.

La Junta al·lega que segons los cànons de l'església catòlica, són exclosos de la comunió los francmaçons, i que, regint-se dit cementiri per eixos cànons, no podia donar sepultura a un que morí excomunicat. Los parents del finat al·leguen que aquest comprà lo tros de terreny a perpetuïtat per a si i sa família i que per consegüent tenia lo dret d'ésser-hi enterrat. A això contesta la Junta que si bé ell comprà lo terreny, aquest està subjecte a les condicions de la corporació o Junta Administrativa del cementiri, i eixes condicions són conformes amb los cànons de l'església catòlica, i los parents del finat repliquen que per a ésser vàlides eixes condicions havien d'haver-se esmentat en lo instrument o escriptura per mitjà de la qual se cedí lo terreny a qui ara és difunt.

La qüestió és embolicada, perquè hi són en conflicte los cànons de l'església catòlica amb les lleis de propietat i amb les institucions lliures d'aquest país, raó per la qual s'espera amb interès la sentència del tribunal, puix que la decisió d'aquest cas establirà les bases que han de regir en endavant. Com que aquí hi ha separació completa de l'església i de l'estat, la llei eclesiàstica està per dessota del dret civil, i si bé l'estat deixa lliure a cada església o societat religiosa lo seu culte o ritual interior, lo dret civil autoritza als parents immediats a donar sepultura al mort, i fins els faculta per a escollir lo lloc per a enterrar-lo, sempre que lo finat no haja deixat disposicions; en vista del qual i de la constitució de l'estat de Nova York, la Cort Suprema decidí fa algun temps que un mort i lo seu enterrament no són subjectes al dret canònic; a tal respecte les lleis d'aquest país es diferencien de les d'Anglaterra.

Això que ha passat en lo cementiri catòlic no passa mai en lo protestant de Greenwood, on es dóna sepultura a tot mort sense esbrinar-ne la seva vida, per considerar que des del moment que ha passat a l'altre món, a Déu sols toca jutjar-la. Una de les obres de misericòrdia és enterrar los morts, i no diu pas la doctrina que s'hagen de deixar sense enterrar els que hagen viscut de tal o qual manera.

Dit això, que creiem que no deixarà d'interessar al públic de Barcelona, ja que allí s'hi discuteixen ara qüestions de cementiri, passarem a fer una breu descripció de com són aquí les necròpolis.

[...]

5 comentaris:

  1. Torno a la vida blogger! Ara em poso al dia...

    ResponSuprimeix
  2. Que bo tornar a llegir aquests grans textos.
    Per altra banda ben curiós i no menys interessant el tema que tracta.
    Una de les coses que més em va agradar veure a NY fou la barreja cultural i també de religions a la gran urbe.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  3. Sí, a veure si en reprenc el ritme de publicació, cada divendres.

    ResponSuprimeix
  4. Sempre em pregunto, ja hi haurà prou teca? no tinguis presa perquè... i si te l'acabes massa aviat?!?!?!?!

    ResponSuprimeix
  5. Ui! Crec que encara en tenim un bon grapat; per anar tirant una temporada.

    ResponSuprimeix