dilluns, 13 d’octubre de 2008

Shoefitiology

Williamsburg, 6

Lliga un parell de sabates velles (o que no utilitzis i te'n vulguis desfer), l'una amb l'altra a través dels cordills. Cerca un fil elèctric o del telèfon proper, que sigui a una alçada considerable. I, finalment, afina-hi la punteria. Un cop ho hagis fet, i més si algú altre (o altres) segueix les teves passes, pots estar segur que hauràs generat un bon grapat d'hipòtesis sobre el perquè dels teus actes.

Aquí als US, d'això de convertir els cables elèctrics en sabaters improvisats en diuen, en versió original, shoe tossing, shoe flinging o shoefiti (fusió de shoe i graffiti), i la pràctica d'aquest esport ha fet córrer rius de tinta; tothom en diu la seva del com i l'on va originar-se una acció que s'ha convertit en icona urbana i que, fins i tot, ha acabat creuant fronteres i sobrepassant els motius i el significat inicial, fos quin fos.

15 comentaris:

  1. molt possiblement el significat original és inexistent, simplement casual, però els nord-americans de tot en fan un esport.
    Però no cridem gaire, segur que aquí també arribarà

    ResponSuprimeix
  2. A la Barceloneta ho recorde com un fet de ja fa anys. A Florència, en canvi, de moment no n'he vist cap...

    ResponSuprimeix
  3. a Gràcia i vallcarca fa ans que n'hi ha...

    ResponSuprimeix
  4. Crec que Joan Miquel Oliver ho descriu perfectament a la cançó "estendre sa roba" quan diu que "dins un ull tenc ses idees, dins un altre ses diarrees."

    Tot i que veure coses diverses esteses pel carrer és una cosa molt pròpia de ciutats com Nàpols, Bari... i tantes d'altres del sud d'Itàlia.

    ResponSuprimeix
  5. I en Agustín Fernández Mallo ho utilitza com una mena de fil conductor a Nocilla Dream
    Però aquest cop no es pengen les sabates al fil elèctric, si no a un arbre.

    ResponSuprimeix
  6. Anava a dir el mateix que el comentari de dalt, qui ha llegit Nocilla Dream ho relacionarà sempre amb arbres on pengen sabates...

    ResponSuprimeix
  7. Coi, doncs si no les volen les podrien donar a persones sense recursos!

    ResponSuprimeix
  8. Vaig llegir a alguna part que algunes tribus urbanes empraven aquestes senyals per demostrar de qui era aquell barri.
    Una espècie de llenguatge xifrat.

    ResponSuprimeix
  9. Uau, veig que el tema és més universal y recorrent del que semblava, li he enviat la web del shoefiti a un amic chilè afincat a Berlín i m'ha dit que:

    "en chile era muy comun ver esos zapatos colgantes por los 80.
    En la dictadura los jóvenes intentaban cargarse el tendido eléctrico para generar apagones y poder hacer de las suyas en los "toques de queda"

    ahora esta de moda en NY y este verano en Barcelona ;) "

    ResponSuprimeix
  10. Una decoració urbana una mica cara... però cr... ei! buscava unes Nike com aquelles!

    ResponSuprimeix
  11. Jo fa dies que m'entreno per penjar unes vambes als cables de la MAT d'aquí a Osona, no crec que hi arribi però ho puc intentar.
    Salut

    ResponSuprimeix
  12. Suposo que com en molts altres casos, el fenomen del shoefiti, o més exactament, els fenòmens dels shoefiti són un exemple de convergència adaptativa. Probablement el que descriviu sobre Xile i l'origen en el món de les bandes als Estats Units són dos fenòmens independents, però que ambdós utilitzen el que tenen més a mà: les sabates. Després això deriva en nous usos (shoefiti com a actitud urbana ludico-artística, deslligada de les bandes), o activisme polític adaptat a cada realitat (com el que proposa en jroca amb la MAT).

    La veritat és que la pràctica ha fet el salt a la cultura popular. Apareix en diversos casos al cinema; com ara al film Big Fish de Tim Burton.

    I les hipòtesis sobre el seu origen, almenys als Estats Units, són variades i ja les vaig apuntar en un post de fa un parell d'anys: marcar un lloc/barri on es venia crack; l'homenatge a un membre d'una banda mort; marcar la casa d'algú per amenaçar-lo; com a ritual d'iniciació o de pas de l'equador entre estudiants…

    A Barcelona, jo almenys fa un parell d'anys que hi he observat la implantació del fenomen. En alguns casos, tant aquí com allà, fins i tot les sabatilles eren un "model pla" fet de fullola i pintat.

    Buf…

    ResponSuprimeix
  13. Ostres, doncs a mi el que m'intriga des de fa anys són les sabates (uns sola, desaparellada) abanodades al mig del carrer o de l'autopista.
    M'entren ganes d'investigar-ne l'origen...
    :-)
    Per cert, a NY també fa tanta calor? Per aqui sembla que tornem a estar a l'estiu!

    ResponSuprimeix
  14. No se si heu vist una peli que és diu Big Fish, surt un poble, on les tenien penjades, la peli és molt recomanable.
    Per cert per casualitat el diumenge vaig anar a una fira de clicks a Montblanc i fagi fer una foto que casualment era a unes espardenyes a un cable:
    http://picasaweb.google.es/CafeXavz/ClickNia2008AMontblanc#5256311042337385074

    ResponSuprimeix
  15. I fins i tot hi ha webs fent seguiment del tema: http://www.shoefiti.com/

    ResponSuprimeix