dimarts, 21 d’octubre de 2008

Stranger Than Fiction

Adams

Un amic aficionat a la fotografia m'explica que el cap de setmana passat era en una casa de subhastes del carrer 25 prop de Park Avenue South. Hi tafanejava algunes de les obres incloses en una sèrie de més de tres-cents cinquanta lots que sortien a subhasta avui; fotografies dels segles XIX i XX: del precursor del fotoperiodisme i un dels primers occidentals que va fotografiar l'Orient, Felice Beato; instantànies de 1865 de Julia Margaret Cameron; obres del primer quart del XX d'Edward Weston i Margrethe Mather; paisatges americans de mitjans de segle del californià Ansel Adams; i obres més contemporànies de William Eggleston, entre d'altres.

El meu amic, familiaritzat amb l'obra d'Adams perquè quan vivia a Califòrnia a finals dels setanta i començaments dels vuitanta havia emmarcat més d'una de les seves fotografies, m'explica que dissabte, davant d'un dels paisatges del californià, va adonar-se a un metre de distància que alguna cosa no quadrava; que allò que estava contemplant (i que tenia un preu de sortida de més de trenta mil dòlars) no era un original, sinó un pòster que a tot estirar no en valia més de vint-i-cinc. De seguida va demanar una lent d'augment per examinar l'obra de més a prop; i tant ell com el treballador de la galeria, que li havia cedit amablement la lupa, van poder comprovar que es tractava d'una falsificació.

Però la història no s'acaba aquí, perquè quan van cridar la responsable de la subhasta i li van explicar què passava, es va limitar a dir que allà no hi passava res, que no n'hi havia cap de problema.

Indignat, va abandonar la galeria i va decidir que es posaria en contacte amb amics col·leccionistes per advertir-los de les males arts que acabava d'observar-hi i explicar-los el que havia passat. Al vespre, va entrar a la pàgina web de la casa de subhastes i hi va poder comprovar que el lot 153 havia desaparegut misteriosament; tots hi eren, correlatius, excepte el 153. Dilluns a la tarda, va tornar a la galeria i va veure que la fotografia havia estat despenjada i substituïda per una altra.

6 comentaris:

  1. Casos com aquest sovint em fan pensar allò de "...i el que no sabem..."

    ResponSuprimeix
  2. Aquest cas d'avui em fa pensar en un altre que vaig presenciar en un museu de Montreal a finals dels 80. En la sala dedicada al gòtic hi havia un retaule atribuït Lluís de Borrassà i d'altres d'autors catalans anònims que no eren autèntics (no eren pas d'època medieval) a parer d'una companya meva, professora d'art i especialista en autentificacions i, per tant, en falsificacions. Quan ens vam queixar davant dels responsables del museu, en comptes de donar-nos les gràcies, ens van fer molt mala cara, tot dient-nos que ho comprovarien. M'agradaria saber si hi continuen.

    ResponSuprimeix
  3. Quina història! Increïble. Com ens enganyen, se les pensen totes.

    Àlex

    ResponSuprimeix
  4. El truc hagués estat comprar acompanyat d'un notari, autentificar i demandar a la casa de subhastes per estafa. El teu amic hagués fet la primera pela..

    ResponSuprimeix
  5. Veig que la tipica estampeta del tim, s'ha fet gran...

    ResponSuprimeix
  6. Més o menys com el Premi Planeta.

    ResponSuprimeix