(United States) Postal Service
Després de més de tretze hores seguides, amb menys d'una de parada al migdia per dinar, surts de la feina a les deu tocades i tornes a casa a peu; sents el fred a la cara i penses que a la nevera només hi ha ous i tomàquets. A la bústia de casa, t'hi han deixat un d'aquests avisos de correus (de color salmó) per dir-te que al migdia han passat a dur-te un paquet que ha arribat de Barcelona amb una precisió mil·limètrica, i que no t'hi han trobat. A partir de demà, pots anar-lo a cercar a l'oficina postal de Lenox Hill, l'estafeta de correus del barri que té aspecte d'estació de tren de poble.
Aquest any és el primer cop que els amics et recorden que el temps passa a través del festuc.
Quins horaris de treball! jo em pensava que això només passava a economies emergents com la nostra ... Hauries de fer alguns fills a Manhattan i així compaginar l'horari laboral amb el dels nens, més saludable no? ;-)
ResponEliminaBe, la cultura del treball està ben impresa a la Granmansana, això és evident.
ResponEliminaM'encanta això de festuc!
ResponEliminaFelicitats!!!!????
ResponEliminaBé Miquel, però segur que cobres molt.
ResponEliminaSí, els científics ja ho tenim això; cobrem els mateixos sous astronòmics que els alts executius de les empreses i ens paguen totes les hores extres, fins i tot les dels caps de setmana; i no sabem (ni hem sabut mai) que és ser mileurista. És que la ciència és una panacea.
ResponElimina…potser en un món perfecte?
Després de seguir aquest ritme de vida, com t’ho faràs si tornes a Barcelona?.
ResponEliminaLa meva dona, americana ella, o s’avorreix o treballa quinze hores al dia.
Worcoholic?...
Quan treballava a Barcelona, duia el mateix ritme d'hores de feina; aquests horaris són força inherents al nostre camp. Quan torni, si “reajusto” els horaris a uns de més humans, serà o bé perquè canvio d'ocupació o bé perquè els requeriments familiars, l'edat (i la salut) ho requereixen.
ResponElimina:)
Que consti que les tretze hores no són l'usual; però les deu de mitjana no ens les treu ningú.
BE, un servidor, il·lustrador mediterrani, persona que treballa en el mon "de les arts" a casa seva, a la muntanya, amb les vistes de Montserrat que sempre m'acompanyen, envoltat de gats, natura i llibres...em foto uns farts de currar que ja m'agradaria, segons quines èpoques, fer "només" 10 hores al dia.
ResponEliminaJa se que no és el mateix, però què voleu, m'agrada adonar-me de les coincidències per sentir-me a prop de la gent i obviar les diferències.
Off topic:
Intransigent, he vist que et van agradar els Triphasic, be, estigues atenta que el cd està a punt de sortir i be, ehem, a veure si, ehem, intueixes, ehem, qui n'ha fet les il·lustracions de l'artwork, eeeehemmm......
;)
Uri, que bé, un més per la col.lecció. ja tinc dos CDs amb il.lustracions teves.
ResponEliminaBé, ara que ho penso, 2 CDs i 1 calces!
Espero que no tardi a sortir.
Així que ets científic. En quin camp?
ResponEliminaI el de Montserrat, que no es queixi.
ResponEliminaGenètica.
ResponEliminaIntransifent: Perdooo?!?!?!?! Què vol dir "1 calces?!?!?!?"
ResponEliminaHhahahahah!!!!! FLipo.
Uri, no flipis, no. Ho pots comprovar
ResponEliminaaqui
NO-TINC-PARAULES, el Mas fliparà...
ResponEliminaJo tampoc tinc paraules ;-)
ResponEliminaAquesta conversa que heu iniciat és genial!
Miq, m'alegro que t'hagi agradat, perquè si no fos per tu no l'hauriem tingut mai!
ResponElimina:)
ResponElimina:-)
ResponElimina