diumenge, 30 de novembre de 2008

Maragall a Nova York, I

«Carmen Zulueta de Greenebaum, la meva mare americana (com ella diu) ens rep a casa seva, a la cinquena avinguda amb el carrer noranta i tants. Ella va ser qui ens va acollir quan vam arribar per primer cop, el 1973. Recordo que el primer matí que vaig trepitjar el carrer, em vaig trobar un paio més mort que viu, estirat a la vorera; vaig cridar un policia, que s'hi va acostar, li va donar una puntada de peu suau a la panxa, i com que l'home remugava, va certificar: “he is not dead”. A la volta de la cantonada, i d'aquesta sorpresa, em vaig trobar davant d'una botiga de venda de pianos de cua en la qual un passerell tocava Mendelssohn vestit de jaqué.»

Pasqual Maragall i Mira, Bloc de Notes, Novembre de 2008.

3 comentaris:

  1. Miq,
    gràcies per l'avís, un provocador com Maragall a Nova York només pot que complementar la Llumenera...li haurem de donar un premi també ;-))))
    salut amic

    ResponSuprimeix
  2. Bé, ara una escena com aquesta la podries trobar al cor de la Barcelona post-olímpica.

    ResponSuprimeix
  3. post-post-post-olímpica, que aviat en farà quinze anys de tot allò.
    :)

    ResponSuprimeix