dijous, 27 de novembre de 2008

Thanksgiving Day

La Bèstia

Ciutat d'avingudes desertes a migdia i plena d'un silenci que a Nova York únicament se sent dos cops l'any. Tots els comerços i les botigues tancats, ni un camió de repartiment al carrer i molt pocs taxis; no hi ha treballadors a les oficines buides ni obrers als darrers pisos de les estructures verticals en construcció. No se sent ni una ànima; la bèstia avui dorm de dia i el rum-rum constant que tan bé interioritzes quan hi vius, i que només se't fa aparent quan les visites demanen “què és aquest soroll que se sent?”, és gairebé imperceptible: les sirenes dels bombers i de les ambulàncies s'han reduït al mínim, els sons de la maquinària que percut l'asfalt o que excava el subsòl on s'hi aixecarà un gratacel són de vacances. I és que avui és thanksgiving day: el dia d'acció de gràcies.

Avui, els únics que treballen són els venedors d'arbres de nadal, que al captard ja han omplert els carrers de parades, i algun científic enfeinat i poc integrat que, amb retard, es menjarà l'indiot d'enguany demà. Algú sap perquè en anglès d'aquesta bèstia se'n diu “Turquia”? La paradoxa més gran d'aquest holiday i d'un dels pocs ponts que celebren aquí, però, són les rebaixes de demà divendres (les thanksgiving sales); és festa? doncs a comprar! Les rebaixes més fortes són per als matiners (els early birds) i molts comerços obren a les set del matí; fins i tot algun s'hi posa a les quatre! Com diria l'Obèlix “són ben bojos aquests americans”.

8 comentaris:

  1. Happy Thanksgiving Miquel! Menys feina i més turkey! Aquí sembla que ens el menjarem demà dissabte. Per cert, el "bicho" de la foto és monstre de 10 kg que vam cuinar l'any passat, no?

    ResponSuprimeix
  2. Es diu turkey perquè el van introduir a Europa comerciants turcs, però resulta que els turcs li diuen "hindi" (de l'Índia). Més informació ací. Bon dia de festa!

    ResponSuprimeix
  3. No sé pas si faré etimoficció sobre el gall d'indi.
    De fet, sembla que l'animaló és originari d'Amèrica del Nord i de Centreamèrica. Això és reflecteix, és clar, en el nom català. Però també tenim el blat de moro... que, si no vaig errat, és originari d'Amèrica. En aquest cas, "de moro" vol dir "exòtic", vingut de lluny.
    I potser els immigrants a Amèrica van veure un animal desconegut i es van pensar que també era "de moro" o, en aquest cas, de Turquia, com podia haver estat de qualsevol altre lloc llunyà.

    ResponSuprimeix
  4. Quan he intrudït el meu comentari no havia vist el de Vent d Cabylia. El curiós és que el mot turkey hagi fet tantes voltes, d'anada i tornada.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs el "turkey" fred amb pa amb tomàquet és molt bo.
    Ho diu un que va sobreviure un estiu a Boston... fart i fastiguejat dels "hot dogs" i "burgers" de la residència.

    ResponSuprimeix
  6. martamar,
    Que vagi de gust l'indiot si us el mengeu demà! El de la foto sí que és el de l'any passat que en Guillem va cuinar amb molt d'art i feina.

    Vent d Cabylia,
    Moltes gràcies per l'explicació ;)

    jetuva,
    Una etimoficció, però, molt ben feta i convincent.

    joan,
    Òndia! Aquí a NY no haguessis acabat tan fart, les possibilitats culinàries són immenses més enllà de hotdogs, burgers, bagels, pretzels, pastramis i turkeys.

    ResponSuprimeix
  7. El que jo pagaría per vagar per aquells carrers desèrtics i en silenci, uau...

    ResponSuprimeix
  8. És una sensació ben estranya.

    ResponSuprimeix