dilluns, 15 de desembre de 2008

El xiuaua i la cadira

Chicago

Enmig de les llums i dels neons, la cara i la creu en forma de dos anuncis de musicals de Broadway, col·locats un al costat de l'altre a Times Square. Broadway goes blonde versus Sin is in. Representen el dia i la nit de dues tipologies femenines; ressaltades pel blanc i el negre que marquen el fons dels cartells. Elle Woods versus Roxie Hart. La novia d'Amèrica o la corista de Chicago; representades als escenaris per Laura Bell Bundy i Charlotte d'Amboise; i a la pantalla, per Reese Witherspoon i Renée Zellweger.

4 comentaris:

  1. sovint són dues cares de la mateixa moneda

    ResponSuprimeix
  2. Jo vaig anar a veure Chicago a Broadway i he de dir que fou excel·lent.

    ResponSuprimeix
  3. La figura de la dona en el contest de l'entreteniment sempre conté un punt de perversitat, o per massa figaflor o per massa agosarada...però sempre amb aquest posat d'objecte que, malgré tout, es manté com a rol femení...no vull ser tremendista però queda molt per fer, i la bellesa no té res a veure amb això...salut Miq

    ResponSuprimeix
  4. Trina,

    Tens tota la raó. Aquestes imatges i rols de dona completament simplificats i caricaturescos (sigui la figaflor o la tigressa) són un mal endèmic, ben arrelat encara en molts àmbits de la creació: literària, teatral, al cinema… i que un mitjà de gran abast com la publicitat no fa més que reproduir, perpetuar i amplificar.
    Encara tenim molta feina per fer, tots plegats. Salut.

    ResponSuprimeix