dijous, 25 de desembre de 2008

Vall d'heBronx

68 ST

Dimarts al vespre, torno cap a casa després d'un bon sopar al pis d'uns amics*. Durant molts anys van viure al Bronx i sempre, quan acabàvem de sopar a Manhattan o a Brooklyn, eren ells els que feien el trajecte de tornada més llarg, amb el cotxe o amb l'autobús exprés. Aquesta nit sóc jo el que, pels volts de l'estació de Sants, busca un taxi que em dugui a casa. En aquest sentit, Barcelona no és com Nova York i els taxis, i més entre setmana, hi són escadussers; i els carrers, deserts.

A Barcelona, com a Nova York, m'hi moc en transport públic i sempre em passa el mateix. L'altre dia vaig intentar validar la Metrocard del subway en una de les màquines de l'estació de Fontana; un cop dins del vagó i quan vaig arribar a destí, esperava que la porta s'obrís sola; i cada vegada que pago amb la T-10, passo pel torniquet de l'esquerra.

Al carrer, he de vigilar d'anar esquivant les tifes dels gossos.



*ells són els autors del títol d'aquest apunt.

11 comentaris:

  1. Benvingut a casa i bon Nadal!

    Curiós això que expliques del metro, acabada d'arribar, jo també vaig esperar que s'obrissin soles les portes del Metro... :-)

    ResponSuprimeix
  2. que fan a Nova York amb les tifes?

    Bon Nadal i molt bon bloc!

    ResponSuprimeix
  3. Jajaja, si, jo també tenia problemes amb el funcionament del metro i acabava fent el guiri.

    ResponSuprimeix
  4. És extrany, oi tornar a casa(?) JO trobava que el metro, i sobretot els busos, eren nets, i no feien soroll, i trobava extrany que no hi haguessin sots als carrers...

    ResponSuprimeix
  5. El matí de Sant Esteve
    els galls no cantaran
    i amb el fred i la vila deserta
    la tristor serà molt gran.
    Pau Riba

    Vagi bé pel Mediterrani
    Imma

    ResponSuprimeix
  6. hola miq ens varem conèixer al parc devant del mskcc mentres dinaves amb el teu company,sóc el pare del nen que tracten al hospital i tornem a ny la setmana de reis i el que estic llegint del temps espanta una mica , tu com ho veus?? n´hi ha per tant o no?,salut i bones festes .per cert la crisis pel que fa els vols bcn-ny no es nota , quins preus!!!!!!!!!!!!

    ResponSuprimeix
  7. Benvingut miq, ja veus, a casa nostra tot com sempre. Per cert, perquè no et sentis estrany a casa teva arriba fred com el que vas deixar a NY.

    Bones Festes

    ResponSuprimeix
  8. BON NADAL A CASA.
    DONCS ES NATURAL LA EQUIVOCACIO,TOTS ESTEM ACOSTUMATS A CERTS "METODOS", UN FET SEMBLANT HAN VA PASSAR A MI MATEIXA A PARIS.
    QUE SIGUIS MOLT FELIÇ EL PROPER I CATASTROFIC 2009.
    JUGANT AMB BARC.......

    ResponSuprimeix
  9. El més curiós és que això de les portes del metro em passa cada cop que vinc a Barcelona.

    A Nova York, els propietaris dels gossos recullen les tifes i, com a vianant, no t'has de preocupar d'anar-les esquivant quan passeges.

    --

    Normalment, gener i febrer són els dos mesos més freds a Nova York, amb temperatures que de mitjana oscil·len entre els cinc sota zero i positius; i alguns pics (sempre les mínimes) per sota dels deu sota zero alguna nit. No us espanteu, perquè les cases hi són molt ben aclimatades i amb calefacció central arreu, acabes anant amb samarreta als interiors. A fora al carrer, un bon anorac i un bon jersei ja fan el fet; i la clau és no passar massa temps al carrer els dies més glaçats.

    Les nevades tampoc no són tan freqüents, i a la ciutat estan molt preparats per a escampar la neu de la majoria de voreres perquè tot continuï funcionant com sempre.

    Espero que el meu comentari et sigui d'ajut i que el fred no impedeixi que ens tornem a trobar algun dia al parc o passejant pel barri.

    Molts ànims.

    ResponSuprimeix
  10. El tema del torniquet a Barcelona no és fàcil. Per passar per un torniquet es pica a l'esquerra però per passar entre les portes és a la dreta o sigui que fins i tot els usuaris habituals ens fem la pitxa un lio.

    ResponSuprimeix