dimecres, 18 de febrer del 2009

Wild Is the Wind

A la competició de quina és l'estació del subway més pudenta, la del carrer 59 i l'avinguda Lexington s'endú la palma, el primer premi i el ninot indultat. Sobretot, el pis de sota, el dels trens exprés, que és de màscara antigàs. L'altre dia, hi baixàvem el darrer tram interminable d'escales i el vent que pujava dels túnels ens empenyia amunt. I direu, el vent dels túnels? Sí, un vent fort i desbocat, que s'accelerava per l'efecte de xemeneia del forat de l'escala i se'ns ficava pels narius, incrustant-hi la fortor pútida del pis de sota.

Garbage Collection Train

5 comentaris:

  1. tal com ho expliques...no vénen ganes de passar-me per aquesta ciutat!!

    ResponElimina
  2. I què me'n dius de la de Canal St?

    ResponElimina
  3. Hi ha de tot a Nova York; aquesta és només una de les cares de la ciutat.

    Canal St de l'1, de l'A-C-E, de l'N-R-W-Q, o la del 6? Ara l'única que tinc present és aquesta darrera i no és especialment bruta, almenys la darrera vegada que hi vaig ser. No recordo com són les Canal St de les altres línies.

    ResponElimina
  4. Al meu estudi tinc una inmensa foto d'una estació del metro de NY penjada a la paret. A mi em va agradar molt habitar aquests forats plens de sorpreses, encara que siguin pudentes.

    ResponElimina
  5. A NYC hi ha de tot: pudors i perfums.
    Per cert: avui, a "La contra" de La Vanguardia, el Lluís Amiguet li fa una entrevista a Charlie Todd, el fundador d' Improv Everywhere, grup del qual has parlat alguna vegada. Genials els happenings de les estàtues a Grand Central i allò de l'ordinador "portàtil" en un cafè.
    I és molt bona la idea de The Strand, on van fer sonar tot de mòbils amb la mateixa melodia...

    ResponElimina