dimecres, 11 de març del 2009

Pollock

Diumenge a la nit vaig tocar amb la punta dels dits un quadre de Pollock… en una de les parets de l'estació del subway d'Atlantic Avenue, a Brooklyn. Al tacte, no vaig notar la rugositat dels grumolls de pintura de l'original… que és al MoMA.

Pollock

En fa 1: Pare, he pecat
En fa 2: Barcelona & Modernity

5 comentaris:

  1. Fa uns anys, al Pompidou, observant-ne un d'aprop, em vaig adonar que el Pollok desprenia "virutes" de pintura que s'anava desenganxant i queien a terra. Al principi em pensava que era brutícia, però al veure amb la urgència que una dona de la neteja (sempre la mateixa) ho escombrava tot com si cometés un delicte vaig sospitar. Hores després hi vaig tornar i ho vaig constatar; havien caigut nous "bocinets" de pintura a terra.

    Flipant.

    ResponElimina
  2. Jo he tocat el del MOMA (ho sé, sóc un irresponsable), però no ho diguis a ningú!! I sí: és rugós. Però no se'm va qeudar res a les mans.

    ResponElimina
  3. I pensar que un dels Pollock que tenia Peggy Guggenheim a casa seva fou retallat per encabir-lo dins la paret a la que estava destinat. La retallada es va fer per consell de Duchamp i aprofitant que en Pollock (completament mamat) s'estava pixant dins la llar de foc de la senyora Guggenheim. Em sembla que Duchamp va dir una cosa així com "no és notarà".

    ResponElimina
  4. Això és com el Cola-Cao...
    No hi ha grumolls...no és Pollock

    ResponElimina
  5. Oh My Goodness!
    No la sabia jo aquesta història. És genial!
    Gràcies per explicar-nos-la.

    Com el Cola-Cao… bona aquesta!

    ResponElimina