Take the 'A' Train
Toca una trompeta abonyegada i apedaçada amb unes quantes voltes de cinta adhesiva. Toca un jazz arrossegat, de sordina (sense emprar-la), d'aquell que només pot sortir d'una trompeta amb molta història, d'una trompeta trepitjada per algú en una festa i doblegada un angle de quaranta-cinc com la de Dizzy Gillespie. Toca un solo que camina sobre un jazz de Billy Strayhorn en mans del Duc, un jazz saturat i distorsionat que surt dels altaveus d'un radiocedé atrotinat. No és al Village Vanguard, ni a Harlem al St Nick's. Som en una estació del metro. You must take the A Train. To go to Sugar Hill way up in Harlem.
En fa 1: True Blue
En fa 2: Dreams Come To Life
M'encanta la musica que trobes a cada raco del metro de NY... es com si de repent baixes les escales i trobes la magia d'una ciutat plena d'art.
ResponEliminagrandiós.
ResponEliminaAhir, que anava cap a l'aeroport a buscar les visites, em vaig quedar hipnotitzat pel so de la cora d'un músic malià que tocava (i cantava) a l'estació de l'E Train del carrer 53.
ResponEliminaSi que hi ha molta música pel subsol d'aquesta ciutat!
ResponEliminaA mi el que més m'impacta, però, es que a més d'haver-hi molt jazz, hi ha molta veu. De cop i volta sents algun/a solista i penses en quanta gent és famosa amb la meitat de veu d'aquestes persones...
Estic amb la Clara: http://0057.es/wk54hb
ResponEliminaClara,
ResponEliminaUri,
Aquest cap de setmana he tornat a trobar-me un cantant d'òpera (un baix) a l'estació de Lexington i el carrer 68. L'he vist uns quants cops. En aquesta mateixa estació, també hi ha un grup de tres homes que canten doo-bop.
Uau!! Té tantes coses impressionants NY! Aquí de tant en tant et trobes algun bon music al carrer o al metro, però res a veure amb NY.
ResponEliminaCantant d'òpera no recordo haver-ne trobat mai cap...
Tens una gran sort de poder viure aquí.
;)