dijous, 18 de juny del 2009

La ciutat del diable groc

Reprodueixo aquí, d'un apunt recent de l'interessant bloc [cibernauta joan], un seguit de fragments seleccionats de La ciutat del diable groc de Maksim Gorki, en els quals l'autor rus descriu la Nova York febril i grisa del tombant de segle. La “ciutat del diable groc”, com l'anomena Gorki, s'ha transformat considerablement des de llavors, però l'actual Nova York encara reté algunes de les característiques que amb detall enumera el rus.

“És la ciutat, és Nova York. A la vora s'alcen cases de vint pisos, els gratacels, silenciosos i foscos. Quadrats, sense cap pretensió de bellesa, obtusos, els pesats edificis elevant-se al cel ombrívols i avorrits. A cada edifici se sent l'altiva vanaglòria de la seva alçada, de la seva lletjor. A les finestres no hi ha flors, no es veu a cap nen ...

De lluny, la ciutat sembla una enorme mandíbula, de dents negres i desiguals. Respira expel·lint al cel núvols de fum, i esbufega, com un golafre afligit per la seva obesitat.”

“A l'entorn bull, com la sopa sobre el foc, una vida febril; els petits homes corren, es mouen, desapareixen en aquest formiguer, com grans de sèmola en el brou, com estelles en el mar. La ciutat brama i devora als homes, un rere l'altre, amb les seves goles insaciables.”

“Tots ells són sobrers en el caos de la vida dels carrers; tots ells es troben fora de lloc en el ferotge esgarip d'avidesa, en l'estreta presó d'aquesta lúgubre fantasia de pedra, de vidre i de ferro.”

“S'han habituat a aquest atrafegament sense objectiu, s'han acostumat a pensar que hi ha un objectiu en tot això.”

“Els habitants de les cases de la ciutat del diable groc suporten tranquil·lament tot el que mata l'home.”

“La brutícia és l'element que ho impregna tot: els murs de les cases, els vidres de les finestres, la roba de la gent, els porus de la seva pell, els cervells, els desitjos, les idees ...”

“En el cel tèrbol, cobert de sutge, s'extingeix el dia. Els enormes edificis es fan encara més ombrívols, més pesats. Aquí i allà, en les seves fosques entranyes, s'encenen llums i brillen com els ulls grocs d'unes feres rares, que han de vetllar tota la nit les riqueses inanimades d'aquests sepulcres.”

“Però quan en aquesta ciutat es mira a la llum, captiva en transparents presons de vidre, es comprèn que, com tot, la llum aquí està esclavitzada.”

“Cap a on anar? Tots els carrers són idèntics, i totes les cases es miren les unes a les altres amb les cascades de les seves finestres tèrboles, es miren amb la mateixa indiferència, amb la mateixa inèrcia ...”

“La lúgubre ciutat del diable groc s'ha adormit i delira entre somnis.”

5 comentaris:

  1. Òndia... Miquel. Quina sorpresa! Moltíssimes gràcies per això d'interessant.

    Com vaig dir fa temps a un lector: el meu bloc és el reflex hipertextual de les meves llibretes plenes d'anotacions, cites i pensaments d'interessos dispersos.

    ResponElimina
  2. Només afegir que els pamflets de Gorki sobre Amèrica es van publicar en anglès cap allà el 1972, que és l'edició que tinc.
    I fa poc que una petita editorial, anomenada "ediciones sequitur", n'ha publicat una traducció castellana.

    ResponElimina
  3. Joan,
    Gràcies per haver penjat aquests fragments de La ciutat del diable groc i per la traducció al català. El de Gorki és un retrat interessant de la ciutat de fa un segle.

    ResponElimina
  4. Què hi fas allà Miq! Corre! Marxa!

    ResponElimina