Nostàlgia de revetlles, envelats i llardons

Fa dies que no para de ploure i que fins i tot fa fred. És un temps atípic per aquesta època de l'any, i les converses en van plenes. Els venedors de paraigües xinesos de gairebé un sol ús fan l'agost al juny; ara que encetem l'estiu, podem comptar amb els dits d'una mà els dies de calor xafogosa que, de fa setmanes, hauríem de tenir ben instal·lada a la ciutat.

D'això se'n ressenten les activitats a l'aire lliure: la música, el teatre i el cinema a la fresca, els còctels al terrat del Metropolitan, l'òpera i els pícnics a Central Park, el SummerStage i el River To River, les escapades de cap de setmana a les platges urbanes de Coney Island i de Brighton Beach, o les una mica més llunyanes de Long Beach, Jones Beach i Fire Island. I de les terrasses a peu de vorera dels restaurants de Nova York, només se'n salven aquelles que són sota cobert.



El nord-est americà viu unes setmanes de temps insòlit, que ens ajuda a fer més passadora la nostàlgia de revetlles, envelats i llardons.