dijous, 21 de gener de 2010

Decibels

Divendres, 15 de gener

Llums estroboscòpics que t'enceguen i uns baixos que et regiren les entranyes. Amb prou feines entreveus l'escenari de la sala Terminal 5. Les mans a la cara i, a través dels dits que et fan d'escut, com quan eres petit i et tapaves els ulls, clucs, perquè no volies veure l'escena de terror de la pel·lícula (i alhora la volies veure), segueixes els moviments malgirbats de Julian Casablancas dalt de l'escenari.

El cantant dels Strokes s'ha reinventat en solitari amb arranjaments d'electropop al servei d'un nou cançoner amb aires de crooner punk.




Diumenge, 17 de gener

Dos dies després, recuperats els timpans i amb les vísceres recol·locades al punt de partida, la prova de foc es trasllada a Brooklyn, en una sala molt més petita que l'anterior. A l'escenari del Music Hall of Williamsburg: Dinosaur Jr, la veterania dels quals fa honor al seu nom. Els acompanya la reputació de ser una de les bandes més sorolloses del planeta: les tres torres d'amplificació que encerclen el punt on es col·locarà J Mascis a l'escenari així ho pregonen, i jo, que els he vist en dues ocasions anteriors, ho puc corroborar.

No ens deceben, però les conseqüències d'un xoc sònic de tal proporció es deixen sentir en forma de xiulets a les orelles quan, més tard, em fico al llit i m'enfarcello en el silenci.

4 comentaris:

  1. Quina enveja, tenir mal a les orelles després d'un concert però tornar a casa sense fotre pudor de fum; a Catalunya per molta llei anti-tabac que hi hagi és inevitable tornar dels concerts fent pudor de fum, i amb mal a les orelles de propina.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. electro electro el julian, eh!! un xic divo, no? bé a mi em va agradar però no em va matar...

    ResponSuprimeix
  3. JRoca,
    Això que comentes és un gran què d'aquesta ciutat. No sóc militant com tu en aquesta qüestió, però s'agraeix que en llocs tancats la gent no fumi tabac (això sí, aquí fumen altres coses en els concerts) i tornar cap a casa sense que la roba et pudi.

    Ramon,
    fes-li aquest comentari a qui venia amb nosaltres al concert, a veure si et torna a dirigir la paraula ;)

    ResponSuprimeix
  4. recordo un concert de Mogwai, post "Young Team", on vaig quedar quasi sord. dies després aquell concert encara em ressonava per tot.

    però va ser tota una experiència sònica: ni drogues ni punyetes... soroll!

    ResponSuprimeix