dilluns, 22 de març de 2010

“This is what change looks like”

Després de més d'un any d'intensos debats, i d'unes darreres jornades maratonianes, aquesta matinada de diumenge a dilluns, el Congrés dels Estats Units ha aprovat amb 219 vots a favor i 212 en contra, la reforma sanitària proposada pel President Obama, encaminada a dotar de cobertura a desenes de milions de nord-americans sense assegurança mèdica.



The New York Times: House Approves Health Overhaul, Sending Landmark Bill to Obama

11 comentaris:

  1. Ho celebro!

    M'ha sorprès molt les reticències de la gent en una cosa així. Potser ens en podries fer 5 cèntims... (Sorry, jo sempre demanant :P)

    ResponSuprimeix
  2. Els americans donen així un pas absolutament necessari endavant! per unes coses tan avançats i per d'altres sembla que estiguin en ple segle XIX o principis del XX!

    ResponSuprimeix
  3. Ha costat però finalment ho ha aconseguit. Vaig a llegir el NY Times a veure què en diuen...

    ResponSuprimeix
  4. Des de la nostra òptica "europea", en què tenim assumit que la salud és un dret fonamental, les reticències són al·lucinants...

    Per sort se n'ha en sortit...

    ResponSuprimeix
  5. Espectacular! Em pensava que no ho aconseguiria...

    ResponSuprimeix
  6. Ja era hora! Jo tampoc no entenc tants vots en contra...

    ResponSuprimeix
  7. Ha estat una obra d'enginyeria parlamentària, comandada per la presidenta del Congrés, la demòcrata Nancy Pelosi, per aconseguir que una majoria de congressistes demòcrates hi votessin a favor. Finalment han aconseguit 219 vots (en necessitaven almenys 216) favorables. Tots els representants republicans (i 34 demòcrates) hi han votat en contra.

    Els vots contraris són motivats per diverses raons, tant en les files republicanes com en les del partit Democràtic. Des dels que diuen (i ho diuen des dels anys 50, ja ho van dir amb la reforma que va dur a la creació de Medicare i Medicaid), que una mesura així “obre la porta a un sistema comunista / socialista als Estats Units [sic]”, a “l'Stalinitizació del sistema sanitari”… als que diuen que la reforma “paga l'abortament a la carta (Abortion on demand) amb fons federals”, es fica en la vida dels americans i no els deixarà decidir sobre la seva salut, el metge que volen triar… i un llarg etcètera

    …quan en realitat el que farà serà estendre la cobertura (amb assegurances mèdiques privades, tot sigui dit de pas) a més de 30 milions d'americans que no en tenen, controlar la despesa, regular les polítiques abusives de les asseguradores…

    ResponSuprimeix
  8. El discurs és gairebé una peça d'antologia: molt ben estructurat, amb les repeticions canòniques i oportunes; i molt ben dit, a més. Que saps si ha estudiat Retòrica clàssica?

    ResponSuprimeix
  9. És impressionant, oi?
    M'agradaria saber si el llegia d'un teleapuntador o el va memoritzar/improvisar al moment. Sigui com sigui, és (un cop més) un text i un vídeo per a passar-lo a les classes d'anàlisi del discurs.

    ResponSuprimeix
  10. A mi la reaccio dels republicans gairebe m'ha fet por. Potser estem veient el naixement de l'America Negra, com l'Espanya Negra que tant mal ha fet. Fins ara malgrat l'oposicio tothom acabava acceptant (almenys fins a la propera eleccio) les regles del joc i ara aquests no volen. Es monstruos que ni tan sols volguin condemnar clarament la violencia contra congressistes democrates

    ResponSuprimeix
  11. El capitalisme dut a l'extrem en que molts el viuen condueix a això, a veure-ho tot en termes de diners: "costarà molts dolars", criden milions d'anti-extensió de cobertura mèdica. El capitalisme té un què de perversió que molts nordamericans no són capaços de copsar. Lamentable, i un gran què, que Obama se n'hagi sortit.

    ResponSuprimeix