dimecres, 15 de desembre del 2010

Comiat #2: La ciutat de línies verticals

Reflection

En cap cas, el títol de l'apunt anterior (Comiat#1) pretenia ser un punt final al blog; l'escrit és tan sols un comiat per etapes de la ciutat de línies verticals que és en l'origen de La Llumenera de Nova York. El blog romandrà obert i vull continuar-hi recollint les meves impressions de la ciutat; ben aviat, però, ho faré amb la perspectiva de la distància.

De Nova York se n'han escrit moltes coses, i moltes també en la nostra llengua: Artur Cuyàs (amb els seus pseudònims múltiples) va ser un dels primers en fer-ho des de les pàgines de la revista que va fundar i dirigir, de 1874 a 1881: La Llumanera de Nova York. Van seguir-lo, entre d'altres, i ja al segle vint, Josep Pla (que només hi va ser durant un weekend d'estiu… d'un parell de setmanes als anys cinquanta) o, més recentment, Quim Monzó, Carles Capdevila, Eva Piquer, Anna Grau, Lara Bonilla, Emma Reverter, Isaac Salvatierra i un llarg etcètera, des de la premsa i amb la literatura. Me'n deixo molts, començant pels corresponsals (freelance o no) dels mitjans de comunicació del país.

Durant els darrers anys, hi ha hagut alguns de nosaltres que ho hem fet des dels blogs, plens d'escrits amb més o menys càrrega personal: Salvador Macip (que també hi ha ficat cullerada literària), Guillem d'Efak Fullana-Ferré, Xavi Menós (en alguna ocasió també des del blog Catalans pel Món) o Jordi Graupera (que també en fa la crònica des de RAC1)… N'hi ha que són una font fiable, ben documentada i experimentada de la vida novaiorquesa, com el sempre recomanable Nova York és diferent de Joanot. Altres són iniciatives extraordinàries, com la dels alumnes que aprenen Català a Columbia University o les notes de cultura catalana del The Catalan Center a NYU.

Som molts, doncs, els enamorats de Nova York, que hi hem escrit, hi escrivim i n'escriurem, i perdoneu si em deixo algú. Avui mateix llegeixo que la periodista Bea Cabezas ha rebut el Premi Carlemany per la novel·la La ciutat vertical, ambientada en el tombant del segle XIX al XX en la Nova York de La Llumanera i de Rafael Guastavino… I, dies enrere, vaig ensopegar amb un nou blog en català sobre Nova York (Nou a New York)… Benvinguts!

Puc afirmar (amb modèstia) que us deixo en molt bones mans i que, si ho voleu, de tant en tant continuareu trobant en aquest blog petites dosis de la ciutat de línies verticals.

13 comentaris:

  1. no hi ha un sol NY, sino un per a cada persona


    salutacions

    I♥NY

    ResponElimina
  2. Me n'alegro que te'n vagis del tot de la Llumanera. Els meus esmorzars del diumenge no serien el mateix sense llegir-me tots els posts endarrerits. Al blog de ciència potser em costarà més, perquè sóc de lletres-lletres, jo. Però segur que també m'hi acosto. La història de les petjades dels homínids africans que dóna nom al blog és realment fascinant. Molta sort en la teva nova etapa Miq.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. A tu, amic Malet!

    5th con Bleecker St,
    Tens tota la raó; tothom troba la seva Nova York i cadascú l'explica a la seva manera.

    llum,
    Gràcies per incloure'm entre les teves lectures del diumenge. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Nova york dona per omplir un munt de llibres i blogs! Jo encara tinc material per anar tirant uns quants anys ;-)

    ResponElimina
  5. Miq, aqui estem. Esperant llegir-te. Tant se val la part del món on estiguis. NY és dins teu (i meu). M'apunto noves recomanacions (aire fresc).

    Tinc pendent la ciutat, tal i com la descrius de nevada!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per la menció! A Nou a New York just comencem ara (ni hem fet la presentació oficial als coneguts) moguts per la passió que sentim per NY.

    Continuaré llegint tot el que et queda per dir sobre NY, que segur és molt!

    ResponElimina
  7. ...em deixes sense coses a dir-te, em fas entrar nostalgia :(

    ResponElimina
  8. NYC, i els que no hi hem estat mai?

    ResponElimina
  9. Ja m'està bé que no ho acabis de tancar això, m'agrada llegir-te i conèixer coses de la ciutat que més m'ha impactat i ben positivament a la meva vida.

    Fins aviat, miq!

    ResponElimina
  10. Et faig sortir al meu llibre: L'ORGIA VERBAL. CONVERSES AMB MÂRIUS SERRA. Sàpigue-jo!

    ResponElimina
  11. Òndia! Moltes gràcies Biel! El tenia a la llista de llibres per comprar aquests dies, ara que torno a voltar per les llibreries barcelonines.

    ResponElimina
  12. SM,
    ens agradarà seguir aquest material i llegir les teves noves creacions.

    Raquel,
    L'enhorabona pel vostre blog. Gaudiu de la ciutat en primera persona, que, a partir d'ara, sereu els nostres ulls en aquesta metròpolis tan apassionant.

    xavi,
    ara la nostàlgia també la comparteixo jo. Salut!

    Josep,
    sempre us quedarà l'oportunitat i el goig de descobrir-la per primera vegada.

    Rita,
    Fins aviat. Espero trobar temps per continuar escrivint i parlant de NY… i a veure si encara hi trobes coses desconegudes i que et transportin a aquesta ciutat que tant et va impactar. Fins aviat!

    ResponElimina