dimecres, 7 de novembre del 2007

Brainworms

Em veig retratat quan Oliver Sacks parla al seu Musicophilia, Tales of Music and the Brain dels cucs cerebrals, aquests fragments de cançons que es repeteixen incessantment al nostre cap i que, molts cops, ni tan sols sabem com hem començat a cantar. Sóc dels que xiula sense parar; qui hagi compartit amb mi alguna estona del seu temps ho sap; com ho saben del cert els companys de feina que he tingut als darrers anys. A tots ells, els demano perdó si la selecció musical no s'ajustava al seu gust. Aquests fragments de cançons, aquestes tonades, enganxoses no deixen de ser exemples de memes (mims), ens culturals amb capacitat replicadora, dels quals en parlàvem ahir.

These repetitions—often a short, well-defined phrase or theme of three or four bars—are apt to go on for hours or days, circling in the mind, before fading away. This endless repetition and the fact that the music in question may be irrelevant or trivial, not to one's taste, or even hateful, suggest a coercitive process, that the music has entered and subverted a part of the brain, forcing it to fire repetitively and autonomously (as may happen with a tic or a seizure).

Oliver Sacks, Musicophilia, Tales of Music and the Brain.

Dos exemples, recents per a mi, però que fa cert temps que circulen, són Music Is My Hot, Hot Sex dels brasilers CSS (Cansei de Ser Sexy) i Young Folks de Peter, Bjorn & John. La primera m'arriba directament de l'anunci de l'iPod Touch —aquest que els comercials d'Apple han adaptat de la propaganda casolana que un estudiant anglès s'havia empescat per al nou reproductor—, i la segona a través del bloc Productes de Neteja, la mateixa setmana que una amiga va fer que m'hi fixés, entre copa i copa, al Beauty Bar. Des de llavors, que aquestes dues catchy tunes formen part dels meus 40 Xiulables Principals. Espero que, a partir d'avui, també formin part dels vostres. I si no és així, haurem demostrat que l'eficàcia reproductiva d'aquests memes és molt baixa i els duu de pet a l'extinció. Coses de l'evolució.

6 comentaris:

  1. Sabia que obrir els enllaços a les cançons podia ser una mala idea.

    M'has infectat amb la segona.
    Tot per la ciència,però...

    ResponElimina
  2. Caram nano, ahir a la nit vaig estar veient el "loops" del 33 i van parlar de la nova moguda brasilenya. Entre els grups destacaven les "Cansei de Ser Sexy" i vaig pensar: al Miquel segur que li agradaran aquesta gent i efectivament, avui et llegeixo i aquí els tenim. No serà que tenim una connexió telepàtica... Fins aviat

    ResponElimina
  3. Si la cançó t'agrada no hi ha cap problema, però si, com em passa sovint, et rapta el cervell chayanne o el sueño de more ugly, la teva vida es converteix en un infern.

    Adéu vos guard.

    ResponElimina
  4. anoNYmous,
    tu més!

    krahm,
    espero que algun dia puguis parar de xiular-la

    hagfish,
    ves per on!
    No l'he seguit gaire a aquest grup d'electro-rock paulista. Ja investigaré què hi ha més enllà del hype.

    modgi,
    si, un altre dia ja parlaré de les al·lucinacions musicals. Jo crec que chayanne i grups com "no me toques la oreja que me despierto del sueño y me pongo a cantar como un loco..." entren de ple en aquesta categoria.

    ResponElimina
  5. Curiosament els anuncis tenen un segon efecte i és que només se t'enganxi una part de la cançó, que repeteixes i repeteixes en loop dins el cap fins q et fas amb la versió sencera. Em va passar amb The Fratellis i els para-pa-pà de la seva cançó Flathead.

    (Compte, Miq, q tb se't pot enganxar).

    ResponElimina