dimecres, 23 de gener del 2008

“Hic sunt leones”

Pacman

Aquí hi ha els lleons. En un comentari, interessantíssim i docte, al post d'ahir l'amable lector jetuva ens explica que aquesta era la frase amb què els cartògrafs de l'antiguitat designaven les terres interiors africanes; tot allò que s'allunyava uns quants quilòmetres de la costa que, amb tot luxe de detall, documentaven les cartes de navegació. En definitiva, el que s'escapava dels confins del que ells entenien per civilització.

Permeteu-me que tiri del llatí i que en una carta imaginària de navegació d'aquest país on visc (aquesta Amèrica que no existeix) hi delinei amb molta cura el contorn de la costa i que, a l'interior, hi col·loqui un rètol que resi “Hic sunt lupi”; aquí hi ha els llops.

Tot ve de (i em ve a la memòria) l'“homo homini lupus est”: l'home és un llop per a l'home. La frase —l'origen de la qual s'atribueix a Asinaria (La comèdia dels ases) de Plaute, i recuperada per Thomas Hobbes a Leviathan— exemplifica la barbàrie d'una espècie humana que es creu civilitzada, però que es devora a si mateixa.

Aquí hi ha els llops. Les grans corporacions que ens devoren; que devoren qualsevol engruna d'una civilització que algun dia fou. Des de la pèrdua de les arrels culturals i la creació d'identitats asèptiques, estèrils, a l'alfabetisme analfabetitzador del sistema educatiu, a les epidèmies de l'obesitat (el fast —trash— food com a cultura gastronòmica possibilista de les classes més desafavorides, el culte a la pill, la pastilleta per tot: per aprimar-nos, per disminuir el colesterol, per adormir-nos, per a ser feliços, per a posar-nos-la dur... Ah, ja ho veuen! El control absolut de l'Estat sobre l'individu, un estat que deia combatre el comunisme precisament per això... o no era per això? Un Estat dins d'un altre estat. L'Estat amb majúscula dins de l'estat amb minúscula. El del sufragi universal controlat pel de les corporacions (Corporate America que en diuen).

I això a sant de què? Avui, xerrant amb la cap del servei de microscòpia electrònica, li he demanat com tenia el peu. Fa dies m'havia explicat que hi tenia una infecció, i estava preocupada de debò. M'ha dit que tot pinta molt més bé i m'ha contat les seves peripècies amb metges escurabutxaques (que la volien convèncer de fer-se tres parells de plantilles per a tres tipus de sabates diferents, a més de 500 dòlars el parell... de plantilles s'entén; això en sabates serien unes Manolo Blahnik!). Després ha passat a relatar-me la seva experiència amb Empire Blue Cross Blue Shield, l'asseguradora mèdica que ha d'aprovar-li determinats tractaments i tècniques de diagnòstic com ara una ressonància magnètica nuclear (MRI). Doncs als senyors —i això que ella paga la pòlissa més cara, la que té més benefits— no els dóna la gana d'aprovar-li l'MRI, que costa més de mil cinc-cents dòlars. En definitiva, que si ha de fer cas del que demanava el metge (que va suggerir l'MRI) se l'haurà de pagar de la seva butxaca tot i estar pagant una assegurança mèdica. Digueu-me si no és IN-DE-CENT.

El que dèia, “homo homini lupus est”; i nosaltres que ens deixem fer.

--
+ Just SiCKO
+ Come on Alan, Let's Go to Canada!

2 comentaris:

  1. Corporacions composades d'homes, aquest és el drama...

    ResponElimina
  2. si, totalment d'acord pero a la vella Europa tambe es queden descansats...

    jo, com a pre-doc, sempre he viscut de beques (de la Generalitat)... la meva dona ha treballat 7 anys i ha cotitzat a la SS.

    pero jo no tinc tarja de res. i el meu fill no pot estar a la meva tarja inexistent ni tampoc a la de la meva dona, segons ens van dir a les oficines de la SS.. donat que la meva ja no treballa a l'UE i no se quines raons administratives fosques..

    resultat si anem de vacances a l'Emporda (per mi Espanya i Catalunya son realitats massa grans.. jo soc molt mes de "Pla") i en Marc es troba malament hauriem de patir el servei d'urgencies de la SS i a sobre pagar.

    aixi, que paguem 1000 euros/any pero una asseguranca privada... si hem de pagar, paguem igual... pero almenys no haure d'esperar la Mort en un passadis d'urgencies de la SS (com li va passa a la meva avia... 8 hores en un passadis despres d'un infart cerebral... mentres no sabien que calia fer...)

    aixo no es corporate america... es l'Estat del Benestat Europeu..

    l'home es un llop per l'home i l'Estat en fa un brou amb les restes que el llop ha deixat..

    ResponElimina