It's a Bird… It's a Plane… It's Superman!
Per al lector compulsiu de còmics
A la Metròpolis actual dominada pel telèfon mòbil —allò que aquí en diuen cell phone— Clark Kent, el reporter del Daily Planet, tindria seriosos problemes per canviar-se de vestuari quan plegués de treballar al rotatiu i —com molts altres americans pluriocupats— comencés la seva segona jornada laboral; la de superheroi. Si us en recordeu, per posar-se els calçotets vermells per sobre del mono blau i la capa, Superman feia servir una cabina telefònica com a vestidor.
Doncs bé, allò que en un altre temps —als anys trenta, quaranta, cinquanta i fins fa ben poc— era ben usual, ara s'ha convertit en una rara avis. A Nova York hi ha encara 22.697 telèfons públics al carrer, però el que es diu cabines cabines, com la de Mercero, a Manhattan en queden només queden quatre. Totes són a West End Avenue: la de la foto a 101st Street, i les altres tres a l'alçada dels carrers cent, noranta-sis i seixanta-sis. En altres indrets de la ciutat, la cosa no millora. Només n'hi ha un parell més a Governors Island, en una zona de molls tancada al públic.
Tot i que aquesta darrera localització li reportaria a Superman una certa privacitat i tranquil·litat a l'hora de colocar-se els calçotets vermells, l'ínfima quantitat de "vestidors per a superherois" que hi ha a la moderna Metròpolis, més aviat faria exclamar als meus conciutadans, És un ocell... és un avió... és Superman (a mig canviar)!
Apunts relacionats:
+ Man-hand-tan
+ Marylin Monroe in Bus Stop
Jo poso tisores i tu reestructures les columnes. O no, que llegir a través dels subscriptors RSS té això. Que no te n'adones.
ResponEliminaBastant bo el tema cabines.
Una d'aquestes és amb la q van rodar "Phone Booth"?
Sí, a Barcelona també n'hi ha cada cop menys. Jo les trobo a faltar molt, de petit m'hi ficava a dintre i m'agradava un munt l'olor de goma que feien. Molava asseure-s'hi.
ResponEliminaI jo em pregunto: què hi fan 22.600 telèfons públics en una ciutat on és gairebé segur que hi ha el doble de mòbils que de persones? És que un 33'3 % se'l deixen a casa? Ès que un altre 33'3 % van curts de bateria? O és que l'últim 33'3 % han esgotat el saldo?
ResponEliminaA la meva epoca d'estudiant i usuari habitual de cabines telefoniques (abans dels mòbils naturalment) aquestes gairebé sempre estaven brutes i sovint el telefon fora de servei.Si en Superman s'hagués posat els calçotets vermells en una d'aquelles cabines haguès sortit ben llardós.
ResponEliminaAquestes de les que parles haviat les exposaràn en una sala del Met perfectamenr restaurades, no?
En la distància em continues robant els posts o què? :-) El deixaré a mig escriure, i més quan la madarame ja comenta que a BCN passa el mateix.
ResponEliminaEls telèfons públics d'ara subsisteixen, a banda de per als turistes i els despistats, sobretot com a suport publicitari. Que hi puguis trucar o posar-t'hi el mono de feina és el de menys...
A Barcelona, algunes cabines de Telefónica estan etiquetades ja com a "Mini Locutorio" amb una sèrie de banderetes de països llunyans.
ResponEliminarubèn,
ResponEliminaSuposo que no, perquè pel que he vist, "Phone Booth" la van rodar a LA. L'acció se situa a NY i fins i tot hi ha cotxes de NYPD, però els busos que circulaven eren els de LA. Error de racord.
ie madarame,
Es veritat que tenien una mena de lleixa i ens hi asseien quan érem petits. Jo recordo els locutoris que hi havia en alguns llocs d'estiueig i que fèiem servir perquè no teníem telèfon a la casa de la platja.
jetuva,
Te'n faries creus de com d'útils són encara els telèfons públics-
jaume,
potser per això han estat substituïdes per models de telèfon públic més oberts i no pas tancats dins d'una cabina.
defak,
no fotis! fes-lo igualment. Segur que el teu punt de vista és més incisiu que el meu. M'agradarà llegir-lo.
rubèn,
Un bon eufemisme! És qüestió de diversificar el negoci i captar nous clients. Aquí n'hem vist alguna que et permet enviar SMS i connectar-te a internet.
Us en recordeu quan a les cabines hi havia els "llistins" telefònics? avui en dia li dius a un nano que busqui un número de telèfon sense Internet i el mates...
ResponEliminaSalut
No sabia això de Phone Booth. Raro per les escenes q hi ha a Times Square.
ResponEliminaRacord? Què racord? :-)
Jo tampoc... però és el que diuen a l'enllaç de santa wikipèdia que m'has passat...
ResponEliminaRacord: ho deia pels busos (de LA); és com els rellotges a les pel·lícules de romans.