Pla a Nova York (V)
Dies enrere algú ho apuntava en un comentari a aquest escrit. A Relacions Particulars, publicat l'any passat, Espinàs hi relata una anècdota de Josep Pla ocorreguda durant el viatge a Nova York, l'agost de 1954. Espinàs l'acompanyà fins a Bilbao, juntament amb el seu cunyat, Nestor Luján. Des d'allà, Luján i Pla s'embarcaven cap als Estats Units; en una època en què la travessa de l'Atlàntic encara es feia en vaixell. Durant les hores prèvies, els tres feren un volt per Bilbao amb taxi. Pla s'assegué al costat del taxista i no parà de demanar-li això i allò. Temps després, Pla publicà a la revista Destino un excel·lent reportatge sobre Bilbao. A Nova York, hi va ser deu dies. Segons el seu Weekend (d'estiu), sembla que hi hagués viscut tota la vida. Aquí teniu l'anècdota que explica Espinàs. Josep Maria Espinàs. Relacions particulars, 2007 «Pla podia ser molt poc cortès. I això que en els seus escrits —i sovint quan parlava— defensava les formes socials, l’ordre, l’educació. [...] Però a Nova York va cometre una incorrecció extraordinària. De jove, com a periodista destacat que era, havia tingut una bona relació, en l’àmbit de la Societat de Nacions, amb un nord-americà que també destacava. Aquest nord-americà va fer carrera i quan Pla va arribar a Nova York era director general —o un títol semblant— de l’Aviació Civil dels Estats Units. Si es té en compte la importància de la xarxa aeronàutica d’aquell país tan extens és fàcil adonar-se de la categoria del personatge.
Quan aquest senyor —del qual no recordo el nom— va saber que Pla era a Nova York, es va informar de quin era el seu hotel i li va telefonar. Feia molts anys que no s’havien vist, i pensant en l’antiga relació, va dir a Pla que li agradaria molt poder sopar amb ell. Pla va dir que molt bé. El nord-americà va reservar una taula en un dels millors restaurants de Nova York i va dir a Pla que, tot i que ell vivia a Washington, que no tindria cap problema perquè un avió el portés a sopar a Nova York. Al capdavall, ell tenia vara alta en el món de l’aviació.
Quan faltava poca estona per a l’hora fixada per al sopar, Nèstor Luján, que l’acompanyava en el viatge, va dir a Pla que ja era hora d’agafar un taxi i anar al restaurant. Pla va argumentar que estava cansat i que li feia mandra. Que preferia quedar-se a l’hotel. I s’hi va quedar.
El director general de l’Aviació Civil dels Estats Units va volar, il·lusionat, de Washington a Nova York, per sopar amb Josep Pla, va entrar al restaurant i no l’hi va trobar.»
Pla era un maleducat i profundament reaccionari, a part d'haver fet d'espia de Franco durant la guerra civil. Això no treu que fos un gran escriptor i millor periodista. Hi ha milions d'anècdotes del seu egoisme i manca de deferència pels altres. Mai no feia res que no li vingués de gust fer.
ResponEliminaRecordo molt bé la lectura del llibre que cites WEKEEND (D'ESTIU) A NOVA YORK del Josep Pla.
ResponEliminaPla un maleducat? També ho era. Que potser pretenem que els bons escriptors ademés es dutxin, siguin educats i hagin lluitat a favor de la República?
literatura, sensibilitat, moral i politica poden o no poden anar juntes.
ResponEliminasi sempre anessim juntes la vida seria molt facil i no hi haurien paradoxes en la vida humana.
Un altre exemple per a la polèmica: Mario Vargas Llosa. Gran escriptor, als antípodes de l'espectre ideològic respecte a aquest humil cronista.
ResponEliminaI Valentí Puig?
jejejjeejeejejeje... com diria l'imma montsó: tot un caràcter
ResponElimina