dimecres, 2 de juliol del 2008

I Love The Unknown

Eef Barzelay, 5

Dilluns de concert. Compro l'entrada al matí, a través d'aquest atracament a mà armada que es diu Ticketmaster. En aquest país, com que la cosa ja està molt assentada, en comptes d'estimular l'ús de la xarxa amb descomptes de tota mena, et penalitzen per fer servir un canal de compra que no deixa de ser considerat una comoditat per a l'usuari. Apa, a pagar! gairebé cinc dòlars més per fer-ho per l'interlent.

Arribo al concert, quan encara no ha començat "el tercer". És al Mercury Lounge de Houston Street, al Lower East Side; i ja s'hi estila que cada nit hi toquin quatre actes diferents. És una sala de concerts de petit format, de la gent que també duen el Bowery Ballroom i les noves Terminal 5 i Music Hall of Williamsburg; les quatre són entre els millors espais per a concerts de la ciutat.

És dilluns i no hi ha massa gent, i penso que em podia haver estalviat els cinc dòlars que he regalat als senyors de Ticketmaster. L'acte tercer és el músic de Los Angeles Ferraby Lionheart; una descoberta interessant, de reminiscències wainwrightianes.

I finalment, una nova visita a Nova York de qui va ser al capdavant del grup de Brooklyn/Nashville Clem Snide, Eef Barzelay; la ironia feta cançó. Aquest cop en format elèctric i amb banda, presentant temes (gairebé tots) del seu nou disc Lose Big. Un concert, on no hi van faltar ni les històries surrealistes que explica per introduir els temes (com podeu veure en aquesta versió que Clem Snide feien de l'èxit Beautiful de Christina Aguilera), ni les històries i els personatges surrealistes que poblen les seves cançons. Tot amanit amb molta més contundència sònica que d'habitud.


+ El vídeo de la cançó que dóna títol a aquest apunt.

3 comentaris:

  1. no sé com t'ho fas de descobrir tants grups nen....

    ResponElimina
  2. Nosaltres vam anar a veure a l'Eef Barzelay diria que també al Mercury; però sense banda, solet i desbarrant com un possés! No va estar malament però...

    ResponElimina
  3. xavi,
    fa molts anys que m'hi dedico... deu ser cosa de pràctica ;-)

    defak,
    recordo que n'havíem parlat. I crec que vam veure el mateix concert, però encara no ens coneixíem. Per cert, moltes abraçades per a la teva assessora musical particular.

    ResponElimina