J. D. Salinger (1919–2010)
«Recordo fa anys que d'un dels múltiples viatges a la llavors modesta Editorial Empúries, el meu pare en va tornar amb l'edició en català d'El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger. Si no em falla la memòria, aquella edició a la col·lecció Narrativa era de portada completament grisa; i va ser llavors quan el meu pare, fent ús de les seves dots didàctiques innates, em va explicar que l'escriptor novaiorquès “demanava expressament” que les edicions d'El vigilant no tinguessin cap mena d'il·lustració ni fotografia a la portada, ni ressenya de l'argument i apunt biogràfic de l'autor a la contraportada.
(…) The Catcher in the Rye va aparèixer el 1951 i tant aquella primera edició com algunes de les seves successives reimpressions, durant la dècada següent, sí que tenien elements gràfics a la portada. Més tard, l'èxit del llibre va motivar les condicions imposades per l'autor.
(…)
Aquesta tarda, remenant llibres a les parades de vell de Washington Square, he ensopegat amb una edició de butxaca d'El vigilant, publicada per primer cop el 1953. L'exemplar a les meves mans, catorzena reimpressió de 1960, tenia la coberta il·lustrada i una ressenya a la contracoberta. Una petita joia.»
Què bonic... descansi en pau.
ResponEliminauou!
ResponElimina--felicitats per l'apunt, un (tinc l'esperança que sigui simplement el primer) que llegeixo del Salinger que és "diferent"--
Lo
És que és un llibre que el primer que sorprèn deu ser la portada i la contracoberta.
ResponEliminaUna gran troballa aquest exemplar.
l'apunt és un refregit d'un que vaig publicar fa tres anys :)
ResponEliminales parts omeses feien referència a un exemplar d'El vigilant de l'edició original anglesa, que havia pertangut a Mercè Rodoreda.
No sé si ho ha dit algú però la primera edició en català la van trair com "L'ingenu seductor", tot i la meva admiració al seu traductor Xavier Benguerel, sense comentaris.
ResponEliminaPer mi, el millor Salinger sempre serà el de les històries sobre la família Glass.
Vés a saber si finalment editaran "Hapworth 16, 1924."
Doncs diuen que ell va prohibir que Empúries traiés una versió on hi apareixia una imatge seva a la llengueta de la portada. Sembla que no permetia ni imatges, ni un resum de la història ni imatges a la portada!
ResponEliminaHola Miq, el que expliques és ben veritat, va controlar fins i tot l'edició de labutxaca (segell de butxaca de Grup62 el juny de 2007). Els seus llibres no podien tenir imatge ni text de contra, coberta tipogràfica exclusivament. El dubte que em queda és si ha deixat escrit -suposo que sí- que aquestes disposicions no es poden canviar.
ResponEliminaJo en tinc la segona edicció de 1991, mateixa Narrativa, la primera és del 1990 i com dius tu és gris, però el títol i nom de l'autor van dins un rectangle verdós.
ResponEliminaM'has fet buscar-lo a la biblioteca... m'ha vingut nostàlgia d'en Holden i d'aquells 15 anys "No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar tothom".
un comentari interessant. Sí, tens una petita joia! quina enveja tenir-la, només el fet d'aconseguir-la en una parada del Washington Square ja és del tot envejable.. ;)
ResponEliminajoan, Nur, núria, Anna i Núria,
ResponEliminaMoltes gràcies per les vostres aportacions sobre les traduccions, traïcions, cobertes i criteris d'edició dels llibres de Salinger. Entre una cosa i l'altra, m'han entrat ganes de rellegir-lo.