Which one is real?
Una és de debò i l'altra de joguina. O almenys això és el que diu aquest cartell al metro: “Quina és la de debò? No pas la que tu et penses.” Ras i curt. Sense embuts. Directament als budells. Aquest és l'efecte de la publicitat —en aquest cas no és propaganda, és missatge i advertència— “és il·legal pintar una pistola de debò per fer-la passar com una de joguina; i és il·legal vendre una pistola de joguina que sembli real.” I un consell: “si veus l'una o l'altra, truca al 311”. Perquè després diguin que als Estats Units tothom es passeja amb una pipa a la butxaca (i no precisament de la pau).
Apunt relacionat: ‘Wild’ Side Story
tan l'una com l'altra fan mal als ulls
ResponEliminaOstres, és molt frapant aquesta publi. Com tu dius, directa a l'estòmac.
ResponEliminaAixò que sigui il•legal pintar una pistola perquè sembli una joguina em fa rodar el cap. Quin és el color de les pistoles de joguina? Jo pensava que eren negres. I no hi ha llibertat d’expressió a Nova York? I si t’agrada que les teves armes facin joc amb la decoració?
ResponEliminaMés frapant és que vagin amb pipes pel carrer... És una cosa que mai entendré...
ResponEliminaPer trencar tòpics (i prejudicis que es poden tenir des d'Europa), a Nova York, com a altres ciutats nord-americanes, és il·legal dur una pistola al carrer. L'alcalde Bloomberg i NY formen part d'una associació d'alcaldes i ciutats que treballen per al control d'armes, el tràfic il·legal i per reduir el nombre de morts per arma de foc a les ciutats.
ResponEliminaEn aquest sentit, NY és una de les ciutats més segures d'Amèrica i comparable (o molt més segura) que moltes ciutats Europees.
Tot i això, vénen d'on vénen, i a nosaltres veure cartells com aquests ens sobta.
Inquietant. Només veure'l ja m'he pegat un susto...
ResponEliminaCertament inquietant...
ResponEliminaNo n'hi ha per tant! Serà que aquí ja hi estem immunitzats?
ResponEliminaAixò m'ha fet recordar que fa pocs dies, prenent una cervesa al barri de Gràcia a Barcelona va entrar un grup de teatre al carrer que en aquest cas feien teatre al bar. Quan estava pagant em va tocar passar pel mig de d'escena en què una noia apuntava un noi amb una pistola. Vaig passar molta por i vaig odiar el meu acompanyant que només deia: anem,va, no em diràs que et fa por aquesta tonteria. I sí, jo em moria de por
ResponElimina